18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

• 1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
• 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
• 1937 - Barcelona: El Llevant FC guanya davant el València FC el seu únic trofeu, la Copa de l'Espanya Lliure.
• 1975 - Torredembarra: Es presenten oficialment els Nois de la Torre, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.
• 1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
• 2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
• 2007 - Barcelona: es posa a la venda el número 1573 de la revista El Jueves, que seria segrestat per l'Audiència Nacional per Injúries a la Casa Reial.

Món

• 1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
• 1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
• 1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
• 1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
• 1995 - Illa de Montserrat erupció del volcà Soufrière. Una gran part de la illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos terços de la població la van abandonar.
• 2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals extrangeres.

Naixements

Països Catalans

• 1600, Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
• 1659, Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).

Món

• 1853, Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
• 1918: Nelson Mandela.
• 1972, Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.

Món

• 1100 - Mort de Godofreu de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
• 1300 - Parma (Itàlia): Gherardo Segarelli, predicador herètic, fundador dels Germans Apostòlics.
• 1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República.

Festes i commemoracions

• Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
• Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
  • Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
• Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
• Beat Robert de Salle, abat (1341).
• Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.

Església Copta

• 11 Abib: Isaïes de Scetes, eremita; Joan i Simeó de Scobramalas, màrtirs.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 31 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 5 de juliol del calendari julià.

• Sants: Esteve, Suer, Agnès, Felicitat i Perpètua, màrtirs (s. I); Anna, màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir (304); Basili i 70 companys màrtirs; Atanasi de Jerusalem, diaca màrtir (451); Elisabet Feodorovna i Bàrbara, màrtirs (s. X); Làmpados d'Eirenòpolis, monjo (s. X); Atanasi d'Athos, monjo (1000); Sergi Mikhailòvitx, gran duc, Ivan Constantinòvitx, Constantí, Ígor i Vladímir, prínceps i màrtirs; Sergi de Ràdonezh (1422); Esteve de Riga, bisbe; Atanasi de Ràdonezh, monjo; Teodosi de Txerpòvetsk, monjo; Cebrià el Jove de Koutloumousiou, màrtir (1679),

Església Ortodoxa Grega

• 23 Sants de Lesbos.

Esglésies luteranes

• Otília de Colònia, màrtir; Paul Schneider, màrtir (1939).

Església anglicana

• Elizabeth Ferard, diaca.

Notes

Plantilla:Sister