Margarida de Mèdici
Margarida de Mèdici ( Florència, Gran Ducat de Toscana 1612 - Parma, Ducat de Parma 1679 ) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Parma i regent del mateix l'any 1646.
Orígens familiars
Va néixer el 31 de maig de 1612 a la ciutat de Florència, capital del Gran Ducat de Toscana, sent filla del duc Cosme II de Mèdici i Maria Magdalena d'Àustria. Fou néta per línia paterna de Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena, i per línia materna de Carles II d'Àustria i Maria Anna de Baviera.
Núpcies i descendents
Es casà l'11 d'octubre de 1628 a la catedral de Florència amb el duc Odoard I de Parma, fill de Ranuccio I de Parma i de Margarida Aldobrandini. D'aquesta unió nasqueren:
- Caterina Farnese (1629)
- Ranuccio II de Parma (1630–1694), duc de Parma, casat primer amb Margarida Violant de Savoia, després amb Isabel d'Este i finalment amb la germana d'Isabel Maria d'Este.
- Maria Magdalena Farnese (1633–1693)
- Alexandre Farnese (1635-1689), governador dels Països Baixos (1680-1682)
- Horaci Farnese (1636-1656)
- Maria Caterina Farnese (1637-1684), religiosa
- Maria Magdalena Farnese (1638-1693)
- Pere Farnese (1639-1677)
- Octavi Farnese (1641)
El matrimoni entre Margarida i Odoard fou plantejat per Ranuccio I de Parma per tal d'enfortir l'aliança entre el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana, i si bé el prometatge s'establí el 1620 el casament no es realitzà fins el 1628.
Regent de la ciutat de Piacenza el 1635, a la mort del seu espòs, ocorreguda el 1646, fou nomenada regent del ducat en nom del seu fill. Aquest càrrec fou exercit fins l'any següent juntament amb Francesc Maria Farnese, oncle de l'infant.
Margarida de Mèdici morí el 6 de febrer de 1679 a la seva residència de Parma.
| Precedit per: Odoard I de Parma com a duc |
Regent de Parma juntament amb Francesc Maria Farnese 1646–1647 |
Succeït per: Ranuccio II de Parma com a duc |