Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 - Barcelona, 6 de febrer de 1903^[1]) fou un escriptor i pintor català. Signava com Marian Vayreda.

Biografia

Nascut al si d'una família de la noblesa rural catalana, es va educar en un ambient ideològicament conservador. Des de ben jove es va identificar amb la causa carlina. Va participar a la tercera guerra carlina, com a ajudant del general Rafael Tristany, dins l'estat major del general Savalls. Després de la derrota, s'exilià a França el 1875 i s'instal·là a Seta, al departament d'Erau.

Els seus interessos artístics el van empènyer, en principi, envers la pintura. El 1876 viatja a París per estudiar amb Jean-Léon Gérôme i l'any següent, ja retornat a Catalunya, ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1878 torna a Olot, on treballarà amb son germà Joaquim al seu taller d'imatgeria religiosa "El Arte Cristiano". Joaquim hi havia fundat també, ja el 1869, el Centre Artístic, que aplegava els olotins amb inquietuds artístiques i intel·lectuals i al voltant del qual sorgiria l'anomenada Escola d'Olot de pintura.

El 1883 es casa amb Pilar Aulet i fa el viatge de noces a Itàlia. És en aquesta època que, decebut pel seu escàs èxit com a pintor, comença a interessar-se més per la literatura. Amb alguns amics fundà la revista El Olotense que, a partir de 1890, passarà a dir-se L'Olotí. A partir del seu carlisme inicial, Vayreda evolucionà cap a un catalanisme conservador, en la línia del de Torras i Bages.

Obra literària

La seua carrera literària començà el 1891, quan publicà el conte "El roure dels penjats" a La Veu de Catalunya. En els següents tres anys en publicarà uns altres nou. Serà autor d'una obra minsa. De novel·les -la part més important de la seua producció- en va publicar tres: