Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català. Va ser el millor pintor de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. Amb tan sols 15 anys va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.[1] Entre la seva obra excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.[2]
Biografia
Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana.
Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.
Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran,[3] pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època va pintar Autoretrat vestit de flamenc, admès al Saló de 1883.
Posteriorment, va tornar a Barcelona, on va participar en l'exposició que la Sala Parés celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest mateix any que va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.
Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
Durant la seva estada a Madrid estudià els clàssics del Museu del Prado. El 1890 tornà a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta època pintà obres com Plein air i Bal du Moulin de la Galette entre d'altres obres , en les quals es noten influències de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain.
A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Parés de Barcelona, encara que en un principi sense gaire èxit degut a la quotidianitat dels seus temes; així i tot seguí pintant quadres com Garrot vil, La càrrega, Ball de tarda, Processó de Santa Maria del Mar, etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats (1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes William Deering i al seu fill Charles Deering. De mica en mica es va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.
El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat fou substituïda per Forma. La premsa li serví la seva vessant de dibuixant i per compaginar amb el cartellisme. És especialment destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albéniz.
El 1899 entrà a la Societat Internacional de Pintura. Altres obres seves són la decoració del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat eqüestre d'Alfons XIII, la restauració del claustre romànic de Sant Benet de Bages i una àmplia col·lecció de retrats de figures europees i americanes.
Casas i Rusiñol foren els impulsors de les festes modernistes portades a terme al Cau Ferrat de Sitges, contribuint d'aquesta manera al renom d'aquesta població i al seu turisme.
Obra
Pintura
- Jaume Borràs en Manelic, oli sobre tela, 220x140 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Figures en el port, oli sobre tela, 81 × 143 cm, Museu Deu, El Vendrell
- Interior del Moulin de la Galette, oli sobre tela, MNAC
- Interior a l'aire lliure, 160,5 x 121 cm, Barcelona, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
- Autoretrat vestit de flamenc, oli sobre tela, 115 x 96.5 cm, Barcelona, MNAC, 1883
- Cursa de braus, oli sobre tela, 53.7 x 72.4 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1884
- Autoretrat vestit de bandoler, oli sobre tela, 100 x 81 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1885
- Retrat de Montserrat Casas, oli sobre tela, 202 x 92 cm, Col·lecció Banco Hispano Americano, 1888
- Retrat d'Elisa Casas, oli sobre tela, 200 × 100 cm, col·lecció particular 1889
- Retratant-se, oli sobre tela, 59 x 73 cm, Sitges, Cau Ferrat, 1890
- La Vídua, oli sobre tela, 186 x 113 cm, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1890
- Club Nàutic de Barcelona, oli sobre tela, 100 x 140 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890 - 1891
- Domèstic domesticat, oli sobre tela, 42,2 x 32 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890
- Retrat de les senyoretes N.N., oli sobre tela, 220 × 160 cm, col·lecció particular, 1890
- Plein air, oli sobre tela, 115 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Interior, oli sobre tela, 102 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Sacré Cour, oli sobre tela, 67 x 55,5 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Au Moulin de la Galette, oli sobre tela, 117 × 90 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1892
- Ball al Moulin de la Galette, oli sobre tela, Sitges, Cau Ferrat,1893
- Abans del bany, oli sobre tela, 72,5 × 60 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1894
- Garrot vil, oli sobre tela, 127 x 166,2 cm, Madrid, Centro de Arte Reina Sofía, 1894
- Ball de tarda, oli sobre tela, 170 x 230 cm, Barcelona, Cercle del Liceu, 1896
- Processó de Santa Maria del Mar, oli sobre tela, Barcelona, MNAC, 1896
- Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, oli sobre tela, 191 x 215 cm, Barcelona, MNAC, 1897
- La càrrega, oli sobre tela, 298 x 470.5 cm, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 1899
- Jove decadent, oli sobre tela, 46,5 × 56 cm, París, Museu de Montserrat, 1899
- Toros (Estesa de cavalls), 73,7 x 64,8 cm, Barcelona, MNAC, 1886[4]
- Dama amb foulard vermell, Barcelona, Museu del Modernisme Català, c. 1901[5]
- La Mandra, oli sobre tela, 64,5 x 54 cm, MNAC, 1898-1900[6]
- Montmartre, oli sobre tela, 64 x 45 cm, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1890-1891
- Obres destacades
Cartellisme
- Anís del Mono
- 4 Gats
- Atelier Casas & Utrillo. Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs, 29x64 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, ca 1898
- Puchinel·lis 4 gats, 54x39 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, ca 1899
- Antiquarum Artium Barcinonensis: exhibition anno MCMII, 70x48 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 1902
Dibuix
- Retrat de Maurici Vilomara, carbó, 74,5x61 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Francesc Soler i Rovirosa, carbó, 74,5x61 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Enric Borràs en "El ferrer de tall", carbó, 68,2x58,2 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Teresa Mariani, carbó, 68,2x58,2 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Luis Taboada, carbó, 52x40 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Linares Rivas, carbó, 74,5x61 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de dona, carbó i color, 55,1x47,4 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Marta Cazorla en la comèdia "El barber de Sevilla" del Teatre Íntim, carbó, 68x58,2 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Dibuix d'un personatge de l'òpera "Tosca", carbó, 78,5x54,8 cm, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
- Retrat de Otojiro Kawakami, carbó, 48,2x33,3 cm , Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 1902
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- DDAA. Diccionari d'art Oxford, Edicions 62, Barcelona, 1996, ISBN 84-297-4227-1
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
Referències
- ↑ Col·lecció d'Art Modern del MNAC 2011Fitxer:Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
- ↑ «Carrer de Ramon Casas». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Elpais.17/11/09. El MNAC compra un cuadro de juventud de Ramon Casas
- ↑ La Vanguardia. ROSSEND CASANOVA 04/08/2010. Barcelona en el museo
- ↑ «Descobreix una Joia del Museu». Dia Internacional dels Museus. Ajuntament de Barcelona, {{#invoke:data|data_format|18 de maig de 2003|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].Fitxer:Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF