Maria Barrientos
Maria Barrientos (Barcelona, 1883 - Ziburu, Lapurdi, 1946) fou una soprano catalana.
Cursà violí, piano i cant a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1898, debutà al Liceu amb 15 anys, amb l'òpera L'Africaine.[1] Perfeccionà els estudis a Milà, on el 1900 cantà a la Scala, punt d'arrencada d'una carrera brillant per Europa i Amèrica. Al 1901 va cantar a Buenos Aires el paper d'Amina de La sonnambula de Bellini. Va presentar-se al Covent Garden de Londres el 1903 i a la Scala de Milà el 1904, iniciant una fulgurant carrera internacional que la convertiria en una diva de la lírica de primera magnitud.
Cantà sobretot a Buenos Aires i als Estats Units, on entre 1916 i 1920 el Metropolitan Opera House de Nova York monopolitzà gairebé la seva carrera artística. Des del 1920 residí a París. Conreà el repertori belcantista, si bé els darrers anys de la seva vida es dedicà al lied. Tornà a cantar a Barcelona, al Teatre Principal i al Palau de la Música. Fundà un premi anual a l'Escola Municipal de Música de Barcelona per a perfeccionar estudis de cant a l'estranger. El 1924, anà a viure a l'Argentina, on s'acomiadà del seu públic de Buenos Aires el 1926.[2] La seva veu de soprano lleugera la portà a especialitzar-se en papers d`aquesta tessitura: des de La Sonnambula de Bellini i Fra Diavolo d'Auber fins a Rigoletto i La traviata. Més tard va ser una considerable liederista, especialment amb el repertori dels seus coetanis Falla i Granados. Retirada de l'escena, va dedicar-se a la docència al Conservatori de Buenos Aires.[1]