Maria Llorença Llong
 Gravat del s. XVIII | |
| vídua, religiosa i fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Maria Llong, Maria Llorenç?; a Itàlia, Maria Lorenza Longo |
| Naixement | 1463 Lleida? |
| Defunció | 21 de desembre de 1539 Nàpols |
| Enterrament | Santa Maria di Gerusalemme (o delle Trentatrè) (Nàpols) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | En procés |
| Fets destacables | Fundadora de les Clarisses Caputxines |
| Orde | Tercer Orde de Sant Francesc, Clarisses Caputxines |
| Iconografia | Com a monja caputxina |
Maria Llong (Maria Llorença Llong en fer-se monja), coneguda com a Maria Longo arran de la seva estada a Itàlia (Lleida?, 1463 - Nàpols, 1539) va ser una noble catalana, fundadora de l'orde de les Clarisses Caputxines.
Vida
Sembla que provenia de la família noble Llorenç, de Lleida, tot i que en algunes biografies hom la fa descendent de la família Requesens. En 1483 va esposar Joan Llong, valencia, regent del Consell d'Aragó, amb qui anà a Nàpols en 1506. En 1509 va quedar vídu i amb tres fills.
Des de jove patia d'una varietat d'artritis reumatoide; en 1516 va fer el pelegrinatge a Loreto i va guarir de la seva malaltia. Llavors va fer vot de dedicar-se la resta de la seva vida a l'atenció dels malalts i va decidir d'entrar al Tercer Orde de Sant Francesc, prenent el nom de Llorença.
De retorn a Nàpols, i juntament amb altres dones terciàries (entre les quals, Vittoria Colonna, va començar a tenir cura dels malalts als hospitals per a pobres de la ciutat. En 1497 va fundar l'Hospital de Santa Maria del Popolo degli Incurabili, amb el suport financer dels seus coneguts nobles, destinat als malalts de sífilis. Obert el 23 de març de 1522, va obtenir nombrosos privileis de Lleó X i Adrià VI, amb uns estatuts aprovats per Climent VII en 1523. Durant deu anys, Maria va dirigir l'entitat. Amb Ettore Vernazza va fundar la Confraria de Sant Joan Degollat (S. Giovanni Decollato) per a assistir els condemnats a mort.
En 1530 va fundar el convent de Sant Efraïm el Vell (Sant'Eframo Vecchio) perquè s'hi instal·lés la primera comunitat de Caputxins de Nàpols.
-
Hospital dels Inguaribles de Nàpols, fundat per Maria Llong -
Inscripció a l'entrada de l'hospital, obra de Maria Longo: "Qualsevol dona, rica o pobra, patrícia o plebea, indígena o forastera, mentre sigui embarassada, que piqui la porta i li serà oberta" -
Mur i entrada del convent de Santa Maria de Jerusalem, on morí i és enterrada la fundadora
Fundadora de les Caputxines
En 1530, quan els teatins van arribar a Nàpols, va prendre com a director espiritual Gaietà de Thiene, que dirigia l'Oratori de l'Amor Diví. Maria Llorença va prendre la determinació de deixar l'hospital i fer-se monja de clausura. El 19 de febrer de 1535, amb la butlla Debitum Pastoralis Officii, Pau III li concedí de poder fundar un nou monestir que seguís la regla de Santa Clara.
El monestir, de Santa Maria in Gerusalemme, va hostatjar-se primer al costat de l'Hospital dels Inguaribles, que ara dirigia María de Ayerbe, duquessa de Termoli. Els pares teatins van assumir la direcció espiritual del nou orde. En 1538 s'instal·laren a Santa Maria della Stalletta, que esdevingué la casa mare de l'orde. La direcció espiritual va passar als caputxins.
Maria Llorença va ésser-ne abadessa fins que, en 1539, va patir un col·lapse i va deixar el càrrec. Va morir en 1539.
Declarada venerable, la causa de beatificació està oberta i en procés.
Vegeu també
Enllaços externs
Lloc web dedicat a la religiosa