Maria Ràfols
 Estampa devocional amb la mare Ràfols | |
| Religiosa i fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Maria Ràfols i Bruna |
| Naixement | 5 de novembre de 1781 Vilafranca del Penedès |
| Defunció | 30 d'agost de 1853 (als 71 anys) Saragossa |
| Enterrament | Casa General de les Germanes de la Caritat de Santa Anna (Saragossa) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 16 d'octubre de 1994, Roma per Joan Pau II |
| Canonització | En procés |
| Lloc de pelegrinatge | Saragossa |
| Festivitat | 5 de novembre; 30 d'agost al Martirologi romà |
| Fets destacables | Cofundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna |
| Orde | Germanes de la Caritat de Santa Anna |
| Iconografia | Amb l'hàbit de les Germanes de la Caritat de Santa Anna |
Maria Ràfols (Vilafranca del Penedès, 5 de novembre de 1781 - Saragossa, 30 d'agost de 1853) va ser una religiosa, cofundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna i la seva primera superiora general.
Vida
Filla d'un moliner. El 1803 té ocasió d'exercitar tasques benèfiques amb motiu de la pesta que es produeix al voltant de Barcelona; aquell mateix any coneix Joan Bonal i Gràcia, que serà durant molts anys el seu director espiritual.
Tots dos van pensar en la fundació d'un institut religiós que, a la manera de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül a França, s'ocupés de l'atenció als malalts.
El 28 de desembre de 1804 arribà a Saragossa un grup de dotze germans i dotze germanes reunits per Joan Bonal per fer-se càrrec dels serveis de l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia, fundat el 1425. Aquesta primera comunitat es prolongarà en un principi a Osca (1807). En començar la Guerra del Francès, el paper de les germanes serà molt destacat. Després del primer setge de Saragossa, va quedar destruït l'edifici de l'hospital i la mare Ràfols s'ocupà de col·locar els malalts, que en poc temps es multiplicaran fins a assolir-ne la xifra de 6.000, en diversos edificis oficials i privats. També va aconseguir de rescatar els objectes religiosos i artístics i obtenir ajuts, sol·licitant-los al general José de Palafox y Melci i, fins i tot al general francès Lannes, i a Madrid, a travès de l'escriptora aragonesa Josefa Amar y Borbón. També van dedicar-se a la redempció de captius.
Quan els francesos van retirar-se el 14 d'agost, l'Hospital era una ruïna total. Els malalts i ferits, més de 4.000, van ser traslladats a la Real Casa de Misericordia. El 10 de desembre va començar un nou setge i davant el perill d'una nova epidèmia de pesta, la mare Ràfols es va presentar davant del general francès per a demanar-ne ajuda: els van ser concedits queviures i un salconduït. Després de l'ocupació de la ciutat, la nova Junta imposa unes noves constitucions a les germanes i accepta la dimissió de Maria Rafols (12 de novembre de 1811), que es va encarregar de la sagristia. Va marxar a Orcajo (Daroca), per tornar després de la marxa dels francesos, en 1813, a dirigir l'asil-orfanat de l'Hospital. En 1826 és elegida de nou superiora fins 1829.
En 1834, a causa de fets no del tot aclarits, va ser durant dos mesos a la presó de les monges dominiques: se l'acusava de complicitat en una conspiració contra la reina. Va ser posada en llibertat i l'any següent va obtenir una sentència que l'eximia de culpabilitat, tot i que va ser desterrada al seu poble natal, que va poder canviar per Osca, on des de 1807 existia una casa de la seva fundació. Sis anys va durar el confinament. El 1841 és autoritzada a tornar a Saragossa i torna a l'hospital. Se'n retira el 1845, a causa de la seva salut, i passa una temporada a Bellver de Cinca. Durant els seus últims anys redacta escrits espirituals.
Veneració
Després de la seva mort, se n'incrementà la fama. El 1908, centenari dels setges de Saragossa, la ciutat de Saragossa la proclama «Heroïna de la Caritat». Des de la seva mort va tenir fama de santedat i s'inicià el procés de beatificació, fins que el 1944 Pius XII el va suspendre. Joan Pau II va autoritzar la represa del procés en 1980: va ser beatificada l'1 d'octubre de 1994. La seva festa se celebra el 5 de novembre.
El seu cos es troba a la capella de la Casa General de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Ana de Saragossa.