Maria de Castella
Maria de Castella ( Segòvia 1401 - València 1458 ), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).[1]
Orígens familiars
Filla gran del rei Enric III de Castella i la princesa Caterina de Lancaster, va néixer el 14 de setembre de 1401. Era néta per línia paterna de Joan I de Castella i Elionor d'Aragó, i per línia materna de Joan de Gant i Constança de Castella. Fou germana de Joan II de Castella.
Núpcies i descendents
El 12 de juny de 1415 es casà a la catedral de València amb l'infant i futur rei Alfons el Magnànim, rei d'Aragó, de València, de Mallorques i comte de Barcelona
D'aquest matrimoni no en tingueren fills, per la qual cosa a la mort d'Alfons la Corona d'Aragó va passar al germà d'aquest, Joan II d'Aragó, si bé el Regne de Nàpols passà a Ferran I de Nàpols, fill natural del seu marit.
Durant les absències del rei a Nàpols, va actuar com a virreina als seus regnes peninsulars, va convocar les Corts de Barcelona (1421) i va haver de tractar a Barcelona les desavinences entre la Biga i la Busca, i al camp català, amb el descontentament dels remences. Tot i els seus esforços no va poder resoldre aquestes qüestions, per la llunyania de l'autoritat reial, i aquests problemes van acabar desembocant en la guerra civil sota el regnat del seu cunyat Joan II.
L'estiu de 1458 moria el rei Alfons el Magnànim a Nàpols després de 27 anys sense haver tornat al costat de la seva dona. Maria de Castella morí als pocs mesos a València, el 4 d'octubre de 1458. El metge i escriptor Jaume Roig va ser un dels professionals que en va certificar la mort.
Està soterrada al Monestir de la Trinitat que ella mateixa fundà a València.