Marícola
| P2348 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
Els marícoles (Maricola) constitueixen un subordre de triclàdides que habiten principalment l'aigua salada. Tanmateix, es coneixen casos de marícoles que habiten aigües dolces o salobres.[2]
Taxonomia i Filogènia
Història
El grup dels Maricola fou proposat per primera vegada l'any 1892 per Hallez, que en va reconèixer tres famílies: Otoplanida, Procerodida i Bdellourida.[3] Dos anys més tard, el 1984, Hallez va reanomenar aquestes famílies com Otoplanidae, Procerodidae i Bdellouridae.[4] L'any 1906 Böhmig va classificar els Maricola en dues famílies i cinc subfamílies: Procerodidae (Euprocerodinae, Cercyrinae, Micropharynginae) i Bdellouridae (Uteriporinae, Eubdellourinae). L'any 1909 Wilhelmi va redactar un monogràfic del grup en el que constaven cinc famílies: Procerodidae, Uteriporidae, Cercyridae, Bdellouridae, Micropharyngidae).[5] Von Graff va fer servir la mateixa classificació l'any 1916.[6] Finalment, l'any 1989 Sluys va reconèixer les sis famílies actuals basant-se en anàlisis filogenètiques de tot el grup.[7]
Classificació
Classificació taxonòmica dels marícoles segons Sluys et al. 2009:
- Ordre Tricladida
- Subordre Maricola
- Superfamília Cercyroidea
- Família Centrovarioplanidae
- Família Cercyridae
- Família Meixnerididae
- Superfamília Bdellouroidea
- Família Uteriporidae
- Família Bdellouridae
- Superfamília Procerodoidea
- Família Procerodidae
- Superfamília Cercyroidea
- Subordre Maricola
Filogènia
S'ha realitzat un únic estudi filogenètic de diversos gèneres de marícola basant-se en dades moleculars[8]:
| Maricola |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Sluys, R., Kawakatsu, M., Riutort, M. & Baguñà, J. 2009. "A new higher classification of planarian flatworms (Platyhelminthes, Tricladida)". Journal of Natural History, vol. 43, pàg. 1763-1777.
- ↑ Ball, I. R. 1974. La Faune Terrestre de l'Ile de Saint Hélène: Turbellaria Tricladida. Ann. Mus. Roy. Afr. Centrale, in 8. Zool.
- ↑ Hallez, P. 1892. Catalogue des Turbellariés (Rhabdocoelides, Triclades et Dendrocoelides) du Nord de la France & de la Cote Boulonnaise. Rev Biol Nord Fra. 4:301-326; 338-350; 425-456.
- ↑ Hallez, P. 1894. Catalogue des Rhabdocoelides, Triclades & Polyclades du Nord de la France. 2nd ed. Lille (France): L. Daniel. 239 p. + 2 pls.
- ↑ Wilhelmi J. 1909. Triclade. Fauna und Flora des Golfes von Neapal 32. Berlin (Germany): R. Friedländer und Sohn. I-XII+405 pp.
- ↑ Von Graff L. 1912-17. Tricladida. In: Bronn HG, editor. Klassen und Ordnungen des Tier-Reichs, Bd. IV Vermes, Abt. IC: Turbellaria, II Abt.: Tricladida. Leipzig (Germany): C. F. Winter. p. 2601-3369 + 34 pls.
- ↑ Sluys, R. A monograph of the marine triclads. Rotterdam and Brookfield: A.A. Balkema. XII + 463 p.
- ↑ CHARBAGI-BARBIROU, K., ALVAREZ-PRESAS, M., VILA, M., GAMMOUDI, M., TEKAYA, S., & RIUTORT, M. (2011). Marine triclads (Platyhelminthes, Tricladida, Maricola), a preliminary molecular approach to their phylogeny. Cahiers de biologie marine, 52(3), 303–311. Ed. de la station biologique. Retrieved from http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=24303871