Vés al contingut

Antonio López y López

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Marquès de Comillas)
Antonio López y López
P18
Antonio López y López
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Es coneix perMarquès de Comillas
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Antonio López y López (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 1883), primer marquès de Comillas, va ser un navilier i comerciant durant el segle XIX.

Biografia

Antonio López va fundar la Companyia Transatlántica a la Cuba colonial l'any 1850. En aquells temps Cuba era una colònia espanyola. Entre els seus negocis, hi havia el comerç d'esclaus.

Va ser cofundador i primer president del Banc Hispano Colonial, entitat financera nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar la defensa de les possessions colonials espanyoles. López aportà 10.250.000 pessetes, un 13.7% del capital inicial del banc.[1]

Antonio López va ser nomenat Marqués de Comillas el 1878. Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús i va traslladar a aquesta ciutat la seu de la companyia.

El 1883, a la mort d'Antonio López (Marqués de Comillas des del 1878), el seu fill, Claudi López i Bru, es va fer càrrec de les empreses de la família. Entre les quals, a part de la Companyia Transatlántica hi havia la Compañía General de Tabacos de Filipinas, els Ferrocarrils del Nord i la Hullera Española.

Honors

Fitxer:Antonio López y López-Barcelona.JPG
Monument a Antonio López y López, a la plaça homònima de Barcelona. El monument, inaugurat el 1884, és obra de Josep Oriol Mestres amb escultura original de Venanci Vallmitjana i restaurada per Frederic Marès.[2]

Antonio López va ser honorat amb una plaça a Barcelona, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig de Colom (on actualment es troba l'edifici de Correus) i amb un monument al mateix lloc, que al peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer, que havia estat capellà de la Companyia Transatlántica i després de la seva família. El 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, degut al passat esclavista de López.[3][4]

També té una sala dedicada amb el seu nom al Museu Marítim de Barcelona.

Referències

Enllaços externs