Museu Marítim de Barcelona
| Museu Marítim de Barcelona MMB | |
 | |
| Fundat | 23 d'octubre de 1936 |
|---|---|
| Localització | Drassanes Reials de Barcelona, Av. de les Drassanes s/n, Barcelona |
| Àmbit | Museu del Mar |
| N. de visitants | 195.282 (2011)[1] |
| Superfície | 10.000 m2 |
| Director/a | Roger Marcet i Barbé |
| Xarxa | Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana |
| Transport públic | Estació de Drassanes (L3 de Metro) |
| Lloc web | www.mmb.cat |
El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el segle XIII i el segle XVIII, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.[2] Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[3]
Història
La Junta del Patronat de l'Institut Nàutic de la Mediterrània havia impulsat la creació d'un museu marítim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola de Nàutica de Barcelona, fundada al 1769, disposava d'una col·lecció de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval, que amb la inauguració de la nova seu al Pla de Palau s'instal·laren a seva la planta baixa. Aquesta col·lecció és la que esdevindria la base del museu que es pretenia crear i que al lliurament de les Drassanes Reials de Barcelona en 1935, per l'abandonament de les institucions militars que les ocupaven, va fer que es destinés l'edifici a aquest museu.[4]
Amb data 23 d'octubre de 1936 i per decret de la Generalitat es va crear el Museu Marítim de Catalunya, Josep Tarradellas, conseller Primer de la Generalitat, signava el decret :
| « | La necessitat d'instal·lar el Museu Marítim de Catalunya en un lloc avinent per conservar-hi, valorats, els exemplars del Museu de l'Institut Nàutic de la Mediterrània i els nombrosos que, en el moment actual, poden aplegar-s'hi, aconsella destinar per a Museu Marítim la part antiga de les Drassanes, indret nobilíssim per l'arquitectura i la tradició marítima de Catalunya que evoca. L'Ajuntament de Barcelona havia decidit destinar a finalitats culturals l'edifici de les antigues Drassanes, bon punt fossin aptes per a alguna instal·lació. Ha arribat ara el moment de fer-hi la instal·lació definitiva del Museu Marítim de Catalunya.[5] | » |
Durant els atacs i bombardejos provocats per la guerra civil espanyola, es va prendre la decisió d'evacuar les peces més importants i traslladar-les al Mas Figarola, situat a la població de Seva.[6] Aquestes circumstancies de la guerra i el canvi de règim van impedir que el museu obrís les seves portes al públic, fins que es va inaugurà el 18 de gener de 1941, ja amb el nom de Museu Marítim de Barcelona.[7]
La constitució del "Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona"[8], va ser un acord entre l'Ajuntament, la Diputació i l'Autoritat Portuària de Barcelona, feta amb data de 1 de febrer de l'any 1993.
Des de l'any 1999 el museu s'ha obert a la ciutat, fent servir part dels seus espais per la celebració d'actes diversos amb la cessió i lloguer a d'altres entitats de la ciutat per exposicions i activitats pedagògiques.
El mes d'octubre de 2009 van començar les obres de restauració de part de les Drassanes Reials, inaugurades en febrer de 2013.[9] Durant aquesta rehabilitació s'ha canviat la teulada, aïllant l'edifici i climatitzant l'espai. Durant les obres, s'ha descobert una necròpoli romana.[10]
Edifici
D'estil gòtic, la seva construcció es va realitzar en una primera etapa entre els anys 1283/1328 i la segona entre 1328/1390. Amb posterioritat s'han realitzat reformes i ampliacions, mantenint-se bàsicament la seva estructura original.
L'entrada es fa per un portal de arc de mig punt format amb dovelles, sobre el qual hi ha un signe heràldic de la Diputació amb la data d'una reforma del segle XVII, i sobre ell un escut atribuït a Pere el Cerimoniós.
De planta rectangular, a cada angle tenia una torre, de les quals es conserven dues amb coronació de merlets catalans, alguns trams de muralla i el portal de la Drassana o Santa Madrona. L'interior té una divisió en deu naus gòtiques formades per pilastres rectangulars d'uns sis metres d'altura, de cadascuna surten quatre arcs per a formar el suport del sostre a dues aigües. Les mesures d'algunes de les naus són de uns 120 metres de longitud i entre 8,40 i 13,5 metres d'amplària , havent-hi una nau de 4,82 metres d'amplària. A la part posterior hi ha tres naus anomenades de la Generalitat, situades transversalment a les altres i construïdes cap a l'any 1618.
Per encàrrec de la Diputació de Barcelona, l'arquitecte Adolf Florensa va fer una restauració entre 1957/1966 per l'ús del Museu Marítim.
A partir de l'any 1985, es van projectar nous canvis, amb objectiu de una nova restauració del conjunt per els arquitectes Esteve i Robert Terrades, passant de 4000 m² de l'any 1941 als 10000 m². dedicats a exposició, 1500 a serveis i 2.200 a jardins.
Sales de Jaume I, Roger de Llúria i Lluís de Requesens
A l'entrar són les primeres naus que ens trobem, on es mostren els fons arqueològics des de principis de l'era cristiana, com àmfores romanes, ceps d'àncores i moles, així com armes i peces d'artilleria, com la dita La Pantera amb les armes i el nom de Francesc III gravats i fosa al Ducat de Mòdena l'any 1751.
A la sala Roger de Llúria s'exposa la rèplica a mida natural, de la qual també es va construir en aquestes drassanes l'any 1571, la galera reial de Joan d'Àustria, vaixell insígnia a la Batalla de Lepant. Es va començar la construcció de la rèplica l'any 1965[11], quedant acabada per al IV Centenari de Lepant commemorat el 7 d'octubre de 1971. Les dimensions són de 60 metres d'eslora, 6,2 metres de mánega i 30 rems a banda i banda de l'embarcació.[12]
Al final de la sala de Jaume I, es passa a l'edifici del segle XIV i a la part alta de l'escala principal entre diversos objectes de decoració es troba la col·lecció dels mascarons de proa, entre ells es troben:
- El Ninot del segle XIX, representant a un noi amb la gorra de visera a la mà, pròpia del marí.
- El Negre de la Riba, que va tenir gran popularitat perquè havia estat, després del desballestament del veler al qual pertanyia, a l'entrada d'un magatzem d'efectes navals al Moll de la Riba.
- La Blanca Aurora, és una talla policromada que va estar a la proa de la corbeta Blanca Aurora, construïda l'any 1848 a Lloret de Mar, sent el retrat de Maria Parés filla del capità i armador Silvestre Parés.
Sala Capmany
Anomenada així en honor de l'historiador, filòleg i militar Antoni Capmany i de Montpalau (Barcelona 1742-Cadis 1813).
Formada per tres grans naus, resultat d'una ampliació efectuada al segle XVII, està destinada a la navegació a vela, amb models de totes classes i abundant documentació marítima. Destaca un model del segle XVIII d'un navili de dos ponts i cinquanta canons. De les Escoles de Nàutica catalanes del segle XVIII es representen els velers més característics, com el de la fragata Barcelona. En aquesta sala es mostren excel·lents aquarel·les i olis de velers i retrats d'armadors, realitzats per Josep Pineda Guerra, Evans, Mongay, Soler Rovirosa, etc.
Sala de Pere el Cerimoniós
Es troba en aquesta sala una escultura realitzada en pedra per Enric Monjo l'any 1955 de Pere el Cerimoniós. Està dedicada a la col·lecció de models des de l'origen fins a l'època dels velers per a la navegació de més altura, com una col·lecció d'embarcacions Filipines i naus d'altura de l'època del faraó Sahure (cap a 2600 a.JC).
A les vitrines es troben exposats models de vidre i figures de plom amb uniformes de la Marina, fermalls i penjolls amb temes marins i vaixells en ampolla. Hi ha una dedicació monogràfica a Narcís Monturiol amb models dels seus Ictíneos, plans i records, així com un retrat realitzat per l'escultor Frederic Marès i un retrat del pintor Ramon Martí Alsina. També es mostren documentació i records de Isaac Peral.
Col·leccions de ceràmica catalana, valenciana, anglesa i holandesa amb motius marítims i vitrines amb instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, baròmetres, compàs o agulles nàutiques, ballestes i astrolabis nàutics.
Sala Ramon Llull
Les exposicions d'aquesta sala són referides principalment a la cartografia nàutica i a instruments nàutic-astronòmics. Té magnífics portalans dels segles XV, XVI i XVII, el més antic és el de Gabriel de Vallseca (Mallorca,1439),[13] pergamí datat, que va pertànyer a Amerigo Vespucci, segons consta al dors a una nota que diu haver pagat per ell vuitanta ducats d'or de marc.[14] Hi han altres cartes d'en Francesc Oliva, amb una obra realitzada a Marsella de l'any 1658 i un Atlas Nàutic dissenyat a Mesina al 1592 per Joan Oliva.
Sala d'Art popular
Es mostra en aquesta sala peces populars de pintures i principalment ex-vots d'antics santuaris mariners de tot el litoral català, tractats amb gran encant i poder expressiu.
Sala Marquès de Comillas
El seu nom es deu al fundador de la Companyia Transatlàntica Espanyola Antonio López y López, Marquès de Comillas.
Es dedica a l'exposició de l'època de la propulsió mecànica a partir del vapor de rodes. Es troben nombrosos models de bucs de empreses navilieres com de bucs de guerra.
De l'escenògraf Josep Mestres Cabanes hi ha dos diorames, un representa la Marina Mercant al port de Cadis i l'altre la Marina de Guerra amb una divisió de l'Armada Espanyola per les costes de Cartagena.
Peces cedides pel Museu d'Arenys
Per motius de manca d'espai, la dècada del 1960 el Museu d'Arenys de Mar, representat pel seu director Josep Maria Pons i Guri, va deixar en dipòsit al Museu Marítim en la persona del seu director José María Martínez-Hidalgo, algunes peces pertanyents a l'Estudi de Pilots d'Arenys de Mar.
- Les més importants
- Maqueta de vaixell de grans dimensions on els guardiamarines estudiaven les maniobres d'una forma pràctica.
- Quadrant de Davis
- Cercle de reflexió de Mendoça
Referències
- ↑ Turisme de Barcelona: [www.barcelonaturisme.cat/estadístiques Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província] Barcelona, maig 2012
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 35. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15-03-2007. [Consulta: 1r abril 2011].
- ↑ Alemany Llovera, 1988, p. 9.
- ↑ García Domingo, Enric, Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939-Edició Museo Marítim de Barcelona
- ↑ Alemany Llovera, 1988, p. 11.
- ↑ Calpena, Enric «L'home i el mar. El Museu Marítim repassa la història i les tècniques de navegació». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, 10-2008, p. 70. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona». [Consulta: 7 setembre 2011].
- ↑ «Barcelona recupera la joia de la corona del seu passat naval». web. Generalitat de Catalunya, 01-02-2013. [Consulta: febrer 2013].
- ↑ Marimon, Sílvia «La façana marítima es renova». Time Out Cultura [Barcelona], 11-2011, p. 38. ISSN 2014-010X.
- ↑ Construcció de la Galera reial
- ↑ Ibañez, Cristina, Història del Museu Marítim de Barcelona 1940/1992- Edició Museu Marítim de Barcelona
- ↑ Portalan de Gabriel Vallseca.
- ↑ Verd, Gabriel, Los judíos y la cartografía mallorquina.
Bibliografia
- Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona : Edicions L'Isard. ISBN 84-89931-04-6
- Volum 14 (2004), La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona : Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3
- Martínez-Hidalgo, José M. (1984). El Museu Marítimo de Barcelona. Barcelona : H.M.B. ISBN 84-86054-17-6 (castellà)
- Martínez-Hidalgo, José M. (1985). El Museo Marítimo de la Diputación de Barcelona. Barcelona : Silex. ISBN 84-85041-85-2
- García Domingo, Enric, Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939- Edició Museu Marítim de Barcelona
- Ibañez, Cristina, Història del Museu Marítim de Barcelona 1940/1992- Edició Museu Marítim de Barcelona
- Valldeoriola, Mar, Memòria del Museu Marítim de Barcelona 1993/1999- Edició Museu Marítim de Barcelona
- La carta de Gabriel de Vallseca de 1439. Barcelona. Lumenartis. ISBN ISBN 978-84-612-3682-4
- Calpena, Enric «Barcelona en un quadre». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, 4-2009, p. 78. ISSN: 1695-2014.
- Alemany Llovera, Joan «Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 1, 1988.
Enllaços externs
{{#coordinates:41 | 22 | 32 | N | 2 | 10 | 33 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat