Massimo Girotti

Massimo Girottti (Mogliano, Macerata, 18 de maig de 1918 – Roma, 5 de gener de 2003) actor de cinema italià.

Estudiant d’enginyeria i esportista professional (natació i waterpolo), debutà en el cinema mercès al seu físic el 1939. el 1942 protagonitzà Un pilota ritorna, de Roberto Rossellini. I començà un fructífera carrera en la que treballà amb directors com Luchino Visconti (Ossesione, 1943); Pietro Germi (In nome della legge, 1949), per la que assolí el premi al millor actor atorgat pel sindicat italià de crítics cinematogràfics, i Michelangelo Antonioni, que el va elegir per a protagonitzar llur òpera prima, Cronica di un amore (1950).

Va tenir una llarga carrera cinematogràfica, amb quasi 120 pel·lícules i moltes batzegades, que el portaren a participar en nombrosos films d’aventures i en peplums (les popularment anomenades en el nostre país <<films de romans>>). Entre llur extensa filmografia destaquen també ''Senso'' (1954), de L. Visconti; Teorema (1968) i Medea (1970), ambdues de Pier Paolo Pasolini, i L'últim tango a París (1972), de B. Bertolucci, entre d’altres moltes.

Actiu fins l’últim moment, el 2002 protagonitzà Les finestres d’enfront, dirigida pel realitzador turc-italià Ferzan Ozpeteck i estrenada després de la seva mort, un treball pel que assolí e títol pòstum, el 2003, el David de Donatello al millor actor.

Referències

• Suplement 2003-4, pag. 307-308 de l’enciclopèdia Espasa