Mateu Camariota

Mateu Camariota (Matthaeus Camariota, Ματταῖος Καμαριῶτα) fou un eclesiàstic grec. El 1438 va acompanyar a Joan VIII Paleòleg a Itàlia i fou present als concilis de Ferrara i Florència. Fou tutor de Jordi Escolari. El seu pare va morir durant la conquesta de la capital de l'Imperi pels otomans el 1453; Mateu, nadiu de Constantinoble o Tessalònica va presenciar els fets.

Obres

Va escriure:

• " Epistola de capta Constantinopoli"
• " Epitome in Hermogenem et Rhetoricae Liber"
• "Synopsis Rhetorica"
• "Commentarii in Synesii Epistolas"
• " Encomium in tres Hierarchas, Basilium, Gregorium et Chrysostomum"
• (dubtós) "Matthaei Monachi et Presbyteri Thessalonicensis de Divina Gratia et Lumine"
• " Tractatus de iis qui Spuria et Aliena docent"
• " Orationes de Sacro Officio Pastorali"
• " Tres Canones Iambici s. Hymni"
• " Canon Iambicus de Christo atque ejus Cruce "

Les tres darreres s'atribueixen normalment a un altre Mateu Camariota contemporani, però sembla molt estranya l'existència de dos personatges simultanis amb el mateix nom.