Matfre Ermengau

Matfre Ermengau ( † 1322) fou un escriptor occità. Era un monjo franciscà de Besiers que el 1288 va compondre Lo breviari d'amor, poema didàctic de 34.000 octosíl·labs, imitació de l'obra llatina Speculum naturale del dominicà Vicent de Beauvais, tutor dels fills de Lluís IX de França. Hi explica la creació de l'univers per l'acció dinàmica de l'amor. La font d'aquest amor és Déu, amors generals, crea l'home i la natura per mitjà de l'amor. Diferencia el dret natural (amor sexual i natural) del dret de gents (amor de déu i proïsme i dels béns temporals). Integra l'ensenyament dels trobadors dins les perspectives catòliques pel que fa a l'amor dels sexes. I acaba el llibre amb un Perilhós tractat d'amor on recull cites dels trobadors a favor del matrimoni.

La seva obra fa una mena de compilació de saber amb influència d'Aristòtil, Plini, Sèneca, Galè, Ptolomeu i dels savis àrabs, té un gran abast i formalment molt desigual.  

Referències

• Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.