Maurice Henry Decourcelle

Maurice Henry Decourcelle (París, 1815) fou un pianista i compositor francès.

Fou deixeble de Herz, que li agafà gran afecte després de sentir-lo en un concert. Estudià harmonia i composició amb Barbereau. Durant molts anys fou l'acompanyant de tots els grans artistes que arribaren a París.

Des del 1848 es dedicà a l'ensenyament, sense deixar de compondre per al piano, arribant llurs obres a sumar un centenar, editades en la major part per Brandus, Lemoine, Gerard i Richault. Entre elles i figuren en primer lloc la Série de seize ouvertures célèbres, transcrites per deux pianos à huit mains, Etudes mélodiques (op. 6), Exercices progressifs (op. 11), Exercices et preludes dans le tons majeurs et mineurs (op. 41), Nocturnes (op. 8 i 10), Le couvre-feu, Villanelle (op. 38), L'automne (op. 46), Chant du matin (op. 46), Dix mélodies de Mozart (op. 51), transcrites per a piano, i algunes altres de molt notables.

Referències

• Tom núm. 17 de l'Enciclopèdia Espasa.