Maurici d'Agaunum
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Per a altres significats vegeu «Sant Maurici (desambiguació)». |
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Per a altres significats vegeu «Maurici (desambiguació)#Sants i beats». |
Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del segle III - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.
Biografia
Maurici era comandant de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte, durant el regnat de l'emperador Maximià Herculi cap a l'any 300. La llegenda relata que la Legió Tebana va ser cridada per suprimir una revolta a la Gàl·lia. Com era habitual, quan eren a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), es prepararen els sacrificis als déus per assegurar la victòria, però els soldats cristians s'hi negaren; en no voler retractar-s'hi, es castigà la legió matant-ne un de cada déu soldats. Tot i això, els soldats continuaren negant-se a fer els sacrificis un cop i un altre, provocant que tota la legió fos sacrificada.
Historicitat
La llegenda presenta elements històrics juntament amb d'altres poc probables o falsos; així, la decimació com a mètode disciplinari a les legions romanes era molt rara i ja no es donava des de feia segles: només hi ha documentada una sentència similar durant el regnat de Galba en una legió de marina formada per Neró que havia exigit un àguila i estendards. No és probable, tampoc, que una legió sencera es composés només de cristians, ja que aquests refusaven de servir a l'exèrcit, almenys fins al regnat de Constantí I i els militars, habitualment, eren seguidors de Mitra o Isis; probablement això era una mistificació pietosa de Teodor, bisbe d'Octodorum cap al 390, i citat per Euqueri de Lió com a font per a la seva narració. La intenció seria que els militars cristians se sublevessin contre les autoritats romanes per fer costat a l'Església.
Igualment, és fals el relat d'Euqueri de la dispersió dels membres que en sobreviviren o la de la temprana fundació de l'abadia d'Agaunum, que només es funda en 515 per Segimon de Borgonya. La vinculació i la mateixa llegenda es faria per promoure els pelegrinatges envers aquest monestir.
-
Escultura del s. XIII a la Catedral de Magdeburg, on es representa com un negre.
-
Martiri de Sant Maurici del Greco, 1582 (Monestir de l'Escorial)
-
Escultura del s. XVIII a la Columna de la Trinitat d'Olomouc.
Veneració
A Sant Maurici se'l representa com un cavaller amb l'armadura (de vegades com un moro pel seu origen africà), portant un estendard i la palma del martiri. A Itàlia se'l representa amb una creu vermella al pit, per l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer.
Es patró dels soldats i dels fabricants d'espases entre d'altres. També se l'invoca davant dels patiments de gota i dels còlics. A Catalunya, sovint se'l cita com a patró dels tintorers o els fabricants de robes: és un error, ja que el patró tradicional del gremi era el beat Maurici Proeta, conegut popularment com a Sant Maurici.
Era el patró del Sacre Imperi Romanogermànic i dels seus emperadors, una de les insígnies dels quals era l'anomenada Espasa de Sant Maurici, avui al tresor imperial de Viena.
La seva festa és el 22 de setembre.
-
El sant al reliquiari de l'abadia d'Agaunum
-
Abadia de Saint-Maurice-d'Agaune
-
Cripta de la Seu de Manresa, amb les suposades relíquies de Sant Maurici
Vegeu també
Els noms dels sants que en formaren part, com:
- Antoní de Piacenza
- Càndid d'Agaunum
- Fèlix i Règula de Zuric
- Gereó de Colònia
- Ponç de Pradleves
- Víctor de Marsella
- Víctor de Xanten
â