Vés al contingut

Max Woodfield Wheeler

De Viki.cat

Max Woodfield Wheeler (nascut a Pinner, Middlesex, el 1946) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana. És un coeditor de l'edició electrònica de la Revista Internacional de Catalanística (Journal of Catalan Studies).[1]

Va cursar a la Pinner Grammar School, al Corpus Christi College, d'Oxford (BA 1969) i després es doctorà al Queen's College (Oxford) (1975), i estudià a més a la Universitat de Barcelona (entre 1971 i 1973). Després esdevingué lector in linguistics a la Universitat de Liverpool entre 1973 i 1989. Va ser lector en lingüística a la Universitat de Sussex a partir de 1989 i és actualment professor de lingüística, càrrec que ocupa des del 2006.

A més fa recerca sobre la fonologia i el canvi a la morfologia infleccional. Va publicar recentment un llibre en anglès sobre la fonologia del català per a la sèrie de The Phonology of the World's Languages. Ha sigut un dels consultants de l'Oxford English Dictionary etymology editors tractant gairebé 2.000 temes vinculats al català, a l'occità i al castellà.

El seu projecte més recent consisteix a estudiar la divergència dialectal en la morfologia infleccional recolzant-se en les llengües romàniques.

Obres

  • The Phonology of Catalan (2005)[2]
  • «La lenició en la fonologia catalana: perspectives teòriques i empíriques arran dels Etnotextos de l'ALDC» [3]
  • «Morfologia 5: Flexió verbal irregular i verbs defectius»[4]
  • Catalan: a Comprehensive Grammar (amb A Yates i Nicolau Dols, 1999)[5]

Reconeixement[6]

Enllaços i referències

  1. ↑ «Max Woodfield Wheeler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. (GEC)
  2. ↑ Max W. Wheeler, The Phonology of Catalan (The Phonology of the World's Languages), Oxford, Oxford University Press, 2005, 400 pàgines, ISBN 9780199258147
  3. ↑ in Actes de la XVII Trobada Internacional de l'Associació de Joves Lingüistes, Alacant, 18, 19 i 20 d'abril del 2002, Alacant: Asociación de Jóvenes Lingüistas Volume 1: 83-100
  4. ↑ in: Joan Solà et alii (redacció)., in Gramàtica del català contemporani. Volum 1, Barcelona, Ed.Empúries, pàgines 647-729 ISBN 84-7596-907-0
  5. ↑ Max W. Wheeler, Alan Yates, Nicolau Dols Catalan: A Comprehensive Grammar (Routledge Grammars Series), Oxon, Psychology Press, 1999, 638 pàgines, ISBN 9780415103428
  6. ↑ GEC, ibídem
  7. ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
  8. ↑ Albert Balcells, Enric Pujol, Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Volum 2, volum 72 de Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008, pàgina 374, ISBN 9788472836563