Medalla dels Evadits
La Medalla dels Evadits (francès:Médaille des Évadés) és una condecoració francesa, creada el 20 d'agost de 1926 i atorgada a civils i militars, tant francesos com estrangers, presoners de guerra i autors de fugues de presons o camps enemics o reclutats a la força.
Va ser creada per a recompensar als presoners fugits durant la I Guerra Mundial i es va fer retroactiva a la Guerra Franco-Prussiana.
Al 1925, el diputat Marcel Plaisant presentà una proposició de llei destinada a crear una condecoració particular destinada a aquells que s'havien evadit de les presons enemigues. La medalla s'aprovà el 20 d'agost de 1926, i des del decret del 7 d'abril de 1927, també s'atorgà a les poblacions d'Alsàcia-Lorena i dels territoris ocupats.
La seva atribució per a la guerra 1914-1918 va ser sotmesa a una comissió interministerial depenent del ministeri de la guerra, que n'atorgà unes 16.000 acompanyades de la Creu de Guerra 1914-1918 o la Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors.
L'ordenança del 7 de gener de 1944 estengué la seva atribució per les accions i temptatives d'evasió de militars o civils durant la guerra 1939-1945 (se n'atorgaren unes 38.976).
La medalla es retirada si, el receptor, després de la seva evasió, ha estat objecte d'una condemna pel que el codi penal o de justícia militar consideren una crim.
La medalla és considerada com un títol de guerra, i atorga privilegis per a les candidatures de la Legió d'Honor, la Medalla Militar i l'Orde Nacional del Mèrit.
Amb la condecoració s'atorga un diploma al receptor.
Disseny
Una medalla de bronze de 30mm. Sobre l'anvers apareix l'efígie de la República coronada en fulles de roure i de llorer, envoltada de la llegenda REPUBLIQUE FRANÇAISE. Sobre el revers, una corona de fulles de roure envoltant la inscripció MEDAILLE DES ÉVADES.
Penja d'una cinta de 36mm verda amb 3 ratlles verticals taronges, la central de 6mm d'ample i les laterals de 2mm.