Melukhkha

Melukhkha fou el nom que donaren cap el 2300 aC els accadians a una regió sovint assenyala com la regió de Makran, a la costa del Pakistan. Alguns sostenen que al Makran hi havia el regne de Magan (normalment ubicat a Oman), però encara que Magan i Melukhkha apareixen associats, s'han de buscar en un altre lloc, ni al Pakistan ni a Oman. Magan i Melukhkha són descrits com un territori desert i quan la seva posició es assenyalada se la situa a la proximitat d'Egipte.

En l'antiga llista babilònia de llocs geogràfics del segle XXIII aC, es descriu Magan com el país del bronze i Melukhkha com el país del samdu o malaquita. Les cartes d'Amarna en parlen al segle XV aC; en una carta el governador egípci de Fenícia pregunta quina ajuda se li enviaria des de Egipte i Melukhkha, i el rei li va enviar 10 homes des de aquesta segona. Assarhaddon (681-669 aC) diu que al sortir d'Egipte va anar a Melukhkha, una regió desèrtica sense rius, la qual s'estenia de la ciutat de Rapikh (Rapikhu, després Ràfia) a la vora del riu d'Egipte (modern uadi al-Arish) i que després de rebre camells del rei dels àrabs va fer el trajecte fins a la terra i ciutat de Magan. Assurbanipal (669-631 o 627 aC) parla de les terres de Magan i Melukhkha des de les quals va dirigir-se a Egipte i Kush. La conclusió es que Magan i Melukhkha descriuen essencialment la mateixa terra, que seria la península del Sinaí. Magan, anomenada Makkan en assíri semític seria la clàssica Makna (avui dia les ruïnes de Mukna) i la seva regió, i Melukhkha seria el nom regional conjunt o al menys d'una part de la península.

La procedència del poble sumeri encara no disposa d'unes proves concloents que situïn amb exactitud el que en els seus textos anomenen Melukhkha, com tampoc es localitza amb seguretat l'illa de Tilmun, el paradís.

Referència

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3.