Mentui
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del municipi de Montcortès de Pallars | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Tibats[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,038,1 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
5 hab. |
| Coordenades | 42° 19′ 54.72″ N, 0° 58′ 36.92″ E / 42.3318667°N,0.9769222°E{{#coordinates:42 | 19 | 54,72 | N | 0 | 58 | 36,92 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25513 0 58 36.92087,42 19 54.72291
|
Mentui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.
Està situat a la part occidental del terme municipal, a prop i al sud-est de la Pobleta de Bellveí i a l'oest de Cabestany.
Mentui compta amb l'església de Sant Antoni Abat.
Etimologia
Segons Joan Coromines[2], Mentui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: mendi (muntanya) i oi (adjectiu relacionat amb abundància). Lloc molt muntanyós seria una interpretació plausible del topònim.
Geografia
El poble de Mentui
Les cases del poble [3]
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Mentui declara[4] 2 focs laics.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Mentuy. S'hi pot llegir que el poble està situat en una elevació, on és combatut pels vents de l'oest. El clima hi és fresc, propens a refredats. Tenia en aquell moment 3 cases i l'església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, sufragània de la de Peracalç. El territori és de mala qualitat i de secà; hi ha pedreres de guix.
S'hi collia blat, ordi, patates i poca herba, s'hi crien ovelles i vaques i mules i hi ha caça de conills i perdius. La població era de 2 veïns (caps de casa) i 13 ànimes (habitants).
Demografia
| 1970 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 15 | 13 | 5 | 5 | 3 | 4 | 5 | 5 | 5 | 4 | 4 |
Les dades del 1553 són 2 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Fills il·lustres de Mentui
Nasqué a Mentui Joaquim Rey i Rey, fill de Casa Rei, que dedicà la seva vida a les lleis. Fou catedràtic de lleis a la Universitat de Cervera i, un cop desapareguda, passà a la Universitat de Barcelona, on arribà a ser Rector entre 1845 i 1850.
Comunicacions
Una pista veïnal en bon estat duu de Mentui a Moncortès en 2,5 quilòmetres. La Carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Mentui.
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Mentui i Mencui». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.