Vés al contingut

Merla roquera

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell La merla roquera (Monticola saxatilis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Morfologia

  • Fa 19 cm de llargària.
  • El mascle té a l'estiu el cap, el coll i el dors blaus, el carpó blanc i la resta d'un color vermellenc, amb les ales fosques.
  • La femella té uns colors més brunencs.

Subespècies

Reproducció

Fa el niu per damunt dels 1.500 m i aprofitant una cavitat natural o un mur. Aleshores reuneix molsa, tiges i arrels, les folra amb més molsa i fang i hi pon 4-6 ous. Això té lloc a l'abril-maig. La femella els cova durant 13 dies i alimenta -amb l'ajut del mascle- els pollets que en neixen, els quals al cap de 15 ja podran volar.[1]

Alimentació

Menja insectes, aràcnids, cucs, mol·luscs i baies.

Hàbitat

Viu preferentment a la muntanya, als Pirineus, però sembla que també s'expandeix vers les serralades litorals.

Distribució geogràfica

Cria a l'Europa meridional i a l'Àsia Central fins al nord de la Xina. Hiverna a l'Àfrica subsahariana. És rara a l'Europa septentrional.

Costums

Als Països Catalans es troba en qualitat d'estiuenca.

Conservació

La seua àrea de distribució s'ha reduït en el decurs de les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural en certs territoris (com ara a tot Alemanya i parts de Polònia).

Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 89. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.