Mikhaïl Kalàixnikov
Mikhaïl Timoféievitx Kalàixhnikov (en rus: Михаи́л Тимофе́евич Кала́шников) va néixer el (10 de novembre de 1919) a la ciutat de Kurià, al país altai, dins l'URSS, fill de camperols russos.
Biografia
Després de graduar-se a l'escola secundària, Mikhaïl va treballar al dipòsit de Matai del ferrocarril Turkistan-Sibèria fins al 1938, quan va ingressar a l'Exèrcit Roig.
A l'exèrcit, va entrar a l'escola de mecànics de tancs, lloc on va dissenyar diversos aparells que complementaven els tancs, com ara un comptador de distàncies que mesurava l'espai recorregut.
Al 1941, el general Júkov va destinar Kalàixnikov a Leningrad (ara Sant Petersburg) per a millorar els tancs en ús amb els seus invents. Va ser en aquest moment quan Kalàixnikov va haver de dirigir un tanc contra els nazis durant diverses batalles fins que a l'octubre va ser ferit per una bomba. A l'hospital va començar a pensar en una nova arma basant-se en les queixes dels seus companys sobre les antiquades carabines soviètiques.
En sortir de l'hospital al 1942, Mikhaïl anà immediatament al taller dels tancs, on va començar a fabricar els seus dissenys. Aquest nou disseny va cridar l'atenció dels seus superiors i el van traslladar a l'institut d'aviació de Moscou per a treballar amb més recursos.
Al 1944, Mikhaïl ja tenia finalitzada una carrabina de foc ràpid. Però ell va continuar perfeccionant el disseny mentre que l'exèrcit el provava. Al 1947, el seu disseny final era l'AK-47 (Hugo Schmeisser) que va esdevenir el fusell estàndard de les Forces Armades Soviètiques. En reconeixement de la seva aportació, va ser condecorat amb la concessió del Premi Stalin de Primera Classe.
Va arribar a ser dissenyador general d'armes, però cap dels seus invents va impactar tant com l'AK-47.
Al 1971, va guanyar el grau de coronel, amb un doctorat honorari de la ciència de l'enginyeria i l' Orde de la Bandera Roja del Treball, l'Orde de la Guerra Patriòtica de primera classe i l'orde de l'Estrella Roja. Va ser nomenat Heroi del Treball Socialista en dues ocasions
Al 1994, va ésser ascendit a major general i l'Orde de Sant Andreu. Mentre encara treballava com a principal dissenyador a la planta d'enginyeria d'Ijmaix de l'exèrcit rus a Ijevsk.
Al 2004, va treure al mercat el vodka Kalàixnikov, amb una concentració d'alcohol del 41%, un 1% més que la majoria dels vodkes russos.
Al 2009, en motiu del seu 90è aniversari, va ser guardonat amb l'Estrella d'Heroi de Rússia pel President Dmitri Medvèdev, per haver aconseguit convertir l'armament rus en una de les nostres millors marques nacionals.[1]
Condecoracions
- Heroi del Treball Socialista (2)
- Heroi de Rússia
- Orde de Sant Andreu (Rússia)
- Orde del Servei a la Pàtria (Rússia)
- Premi Lenin
- Premi Stalin
- Orde de Lenin en 3 ocasions
- Orde de la Revolució d'Octubre
- Orde de la Bandera Roja del Treball
- Orde de l'Amistat dels Pobles
- Orde de la Guerra Patriòtica de 1a classe
- Orde de l'Estrella Roja
- Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945
- Medalla del 40è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica
Referències
- ↑ Boronat, Natàlia: Kalàixnikov, home i arma, Avui, 11 de novembre 2009.
Enllaços externs
- (anglès) Kalashnikov Museum virtual tour