Miquel Badia i Capell
| Miquel Badia i Capell | |
|---|---|
 Tomba dels germans Miquel i Josep Badia al Cementiri de Montjuïc | |
| Naixement | 10 de març de 1906 Torregrossa, Pla d'Urgell |
| Mort | 28 d'abril de 1936 (als 30 anys) Barcelona, Barcelonès |
| Partit polític | Estat Català |
| Ètnia o nacionalitat |  Catalunya
|
Miquel Badia i Capell (Torregrossa, 1906 - Barcelona, 28 d'abril de 1936)[1] fou un polític català que milità a Estat Català. Va ser el Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana i un dels organitzadors de la jornada revolucionària coneguda com els fets del sis d'octubre el 1934.
Joventut
Fill de família pagesa,[1] Badia va estudiar el batxillerat a Lleida. El 1922 es va traslladar a Barcelona[1] per a ser pilot de la marina mercant. Nacionalista radical, s'afilià a Estat Català tot just quan fou fundat per Francesc Macià; i més endavant fou membre del seu braç armat Bandera Negra,[1] del qual en va ser un dels fundadors. El 1925 era un dels conjurats en el Complot del Garraf, l'intent d'assassinar Alfons XIII durant la visita del rei a Catalunya, però fou detingut i empresonat[1] amb una condemnat de 12 anys. Traslladat als penals d'Alcalá i d'Ocaña, hi va passar 3 anys. El 1930, amb la caiguda del dictador Primo de Rivera, fou amnistiat.
Activitat política durant la Segona República
Proclamada la República el 1931, Badia fou nomenat cap de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC).[1] El 1932 el conseller Josep Dencàs el va fer el seu secretari. El 24 de novembre del 1933 mobilitza els escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga.
Sempre en col·laboració amb Dencàs,[1] el desembre del 1933 fou designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 va passar a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec que formalment significava ser el sotscap a nivell superior de tots els cossos de policia a Catalunya); des d'on va perseguir implacablement la violència de l'anarcosindicalisme [1], cosa que li valgué el malnom de Capità Collons.[2]El setembre del 1934 se'l va forçar a dimitir arran de l'incident en el procés Xammar.
Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Per aquests fets, s'hagué d'exiliar fins el 1936[1] a França, Amèrica, Alemanya, Bèlgica i finalment Andorra. Amb la victòria del Front Popular al govern de Madrid, retornà el 1936 i es dedicà a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
Assassinat
El dia 28 d'abril del 1936 és assassinat amb el seu germà Josep per pistolers de la FAI,[1] com a represàlia per la seva anterior campanya contra membres de la CNT-FAI. Aquest assassinat es va dur a terme a dos quarts de dues de la tarda, quan els dos germans baixaven pel carrer Muntaner i dos membres de la CNT-FAI armats amb pistoles els van disparar a traïció per l'esquena. Al mateix carrer hi havia un cotxe esperant els assassins per poder marxar, deixant els dos germans Badia estirats a terra al bell mig d'un gran bassal de sang.[3][4]
| « | Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita. | » |
| — Miquel Badia i Capell, Carta a un amic (París, 21 de febrer del 1935)[3] | ||
Vegeu també
Referències
Bibliografia referenciada
Enllaços externs
- «Miquel Badia i Capell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- En Memòria dels Germans Badia, Blog monogràfic d'Estat Català en homenatge als germans Badia en motiu del 75è aniversari del seu assassinat.
- Biografia de Miquel Badia, Unitat Nacional Catalana.
- La mort dels germans Badia al bloc Catalunya en negre
- Germans Badia - Bloc Patriòtic d'homenatge en el 75è aniversari del seu assassinat per la FAI