Vés al contingut

Miquel Pueyo i París

De Viki.cat
Miquel Pueyo i París
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q231002 ⧼Translate-taction-translate⧽Catalunya Catalunya
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és un escriptor i polític català. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, graduat social i tècnic en gestió cultural. És professor en excedència de la Universitat de Lleida, on des de 1979 imparteix classes de sociolingüística i política lingüística.

Milita a Esquerra Republicana de Catalunya i entre 1988 i 1995 va ser diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya.

Ha estat director de Planificació i Foment 2004. Ha estat secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en dues estapes: la primera, de gener de 2005 fins a maig de 2006, i la segona de novembre de 2006 a setembre de 2007, quan fou designat delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida.

Obres publicades

  • Lleida : ni blancs ni negres, però espanyols (1984, ISBN 978-84-297-2125-6)
  • Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana (1991)
  • Tres escoles per als catalans: minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya (1996, ISBN 978-84-7935-327-8)
  • Política i planificació lingüístiques (1997, ISBN 978-84-7660-342-0)
  • El fantasma de la mort del català (2007, ISBN 978-84-8437-935-5)

Enllaços externs


Precedit per:
Antoni Mir i Fullana
Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2005–- 2006
Succeït per:
Sixte Moral i Reixach
Precedit per:
Sixte Moral i Reixach
Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006–- 2007
Succeït per:
Bernat Joan i Marí
Precedit per:
Jaume Gilabert i Torruella
Delegat territorial del Govern a Lleida
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2007 –- 2011
Succeït per:
Ramon Farré i Roure