Vés al contingut

Missa de Barcelona

De Viki.cat
Agnus Dei de la Missa de Barcelona

La Missa de Barcelona és una missa polifònica composta al voltant de 1360. Pertany al repertori d'Avinyó i probablement procedeix de la capella del rei Martí l'Humà. Constitueix, juntament amb la Missa de Notre-Dame de Guillaume de Machaut, la Missa de Tolosa, la Missa de Tournai i la Missa de la Sorbona, un dels primers cicles polifònics complets de la missa que ha sobreviscut.

Es troba al començament d'un petit manuscrit: Barcelona, Biblioteca de Catalunya 971, trobat el 1925 a la Biblioteca de Catalunya pel musicòleg Higini Anglès.

Consta de les cinc parts habituals: Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus Dei. Totes són a 3 veus menys l'Agnus Dei que és a 4 veus. Les diferents parts no van ser compostes des del principi per formar una unitat, sinó que es van reunir per acoblar la missa. De fet, el Glòria i el Credo es troben també en altres fonts. Malgrat això, la missa mostra una certa coherència interna.

Les diferents parts es deuen a diversos compositors anònims. Només al Credo s'esmenta el que podria ser el nom del seu compositor, Sortes o Sortis. S'ha proposat que aquest nom podria pertànyer a l'organista Steve de Sort, que va viure en la Cort d'Aragó o bé a Nicholas Sortes, que va viure entorn d'Avinyó.

A diferència d'altres misses de l'època com la de Tournai o la de Tolosa, la Missa de Barcelona no inclou un motet sobre Ite, missa est ni un Benedictus, ni tampoc té connexió amb el cant pla. A més està més relacionada amb el repertori d'Avinyó que les altres.

Discografia

Discos amb la missa completa

Discos amb només el "Agnus Dei"

Referències

  • Richard H. Hoppin, La Música medieval. 2000. Madrid. Ed. Akal. ISBN 84-7600-683-7. (Pàgs. 405 - 407).
  • El manuscrito M971 de la Biblioteca de Catalunya (Misa de Barcelona). Gómez Muntané, María del Carmen. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1989