Mistinguett
Plantilla:Infotaula Persona Mistinguett, nom artístic de Jeanne Florentine Bourgeois (Enghien-les-Bains, 5 d'abril del 1875 - Bougival, 5 de gener del 1956) va ser una cantant, actriu i vedet francesa.
Filla d'Antoine Bourgeois, llavors periodista de 30 anys i de Jeannette Debrée, cosidora de 21 anys. Va fer el seu debut artístic el 1885, tot buscant el seu encaix dins de l'espectacle. Començà diguent-se "Miss Heylett", després "Miss Tinguette" i finalment Mistinguett fins al final de la seva carrera. Cantà i interpretà en cafès concert com el Trianon-Concert o Eldorado. A partir del 1914 alternà obres de teatre, revistes i cinema, experiències que la portaran a esdevenir finalment la mítica Mistinguett.
Debut
Als dotze anys rebé en el Conservatori les primeres lliçons de cant. La seva primera ocupació fou la de venedora de flors davant el casino d'Enghien. Quan contava disset anys actuà per primera vegada, amb el seu nom familiar, a Eldorado, en un espectacle en el que les figures eren Polin, Dranen i Lejal; tres personatges de Cafè concert que en aquell temps gaudia de les simpaties del públic. El malnom Mistinguett, amb el que hauria de fer-se famosa, li fou adjudicat pel cançonetista Saint-Marcel, autor d'una revista titulada La Vertinguette, el qual tractà de combinar una part d'aquest títol amb el tractament anglès (miss), com al·lusió a determinats trets fisonòmics d'aparença britànica que va creure descobrir en la jove.
Progressivament, distingint-se cada vegada més, fou desenvolupant papers, al principi secundaris, en diversos espectacles, ensems que s'ensinistrava en la dansa acrobàtica. Això li'n permeté crear, amb Max Dearly, el vals Chaloupé, presentat en el Moulin Rouge el 1907 i portat després a la pantalla cinematogràfica per la casa Pathé. Des de llavors tingué al seu càrrec els principals rols en les revistes en les que prengué part, especialment en la Revue des crinolines, muntada en el Folies Bergère el 1912 amb un luxe fastuós. Llavors va ser quan es trobà amb Chevalier, amb el que actuà a Courbete of París, i amb el que continuà col·laborant, sorgint així una de les parelles més notables que es recorden en la història de les varietats. El 1917, trobant-se Chevalier presoner a Alemanya assolí, ajudada pel rei d'Espanya, Alfons XIII, aconseguir l'alliberament del popular artista.
De 1918 a 1939, en la plenitud de la seva carrera artística, fou l'element més atraient de tots els espectacles presentats en els grans music-halls parisencs, com el Mouin Rouge, Folies Bergère i, sobre tot, al Casino de París.
La seva veu enregistrada en nombroses plaques fonogràfiques, que s'espargiren per tot el món, en moltes d'elles acompanyada de Boucot, de Chevalier o de Saint-Granier. Nodriren el seu repertori compositors tan famosos com Maurice Yvain, Péroche, Gabarroche, Padilla, Overfeld i Sylviano. Amb cançons que, a traves dels discs per ella impressionats, es divulgaren universalment, i entre les quals mereixen ser recordades Mon home (que fou un dels seus èxits més clamorosos), la Belote, València, Ça c'est París, Gosse de París, etc...
El 1939 deixà d’actuar per retirar-se a la seva finca d'Antibes, a la Costa Blava. Més tard, en el període que seguí a la segona guerra mundial, encara realitzà diverses gires artístiques, una d'elles per Anglaterra, on fou rebuda pel públic de Londres amb frenètic entusiasme. Dansà per ultima vegada en públic el 1949, als setanta vuit anys, donant mostres encara de meravellosa agilitat.
Quan contava prop de vuitanta cinc anys, mori a conseqüència d’una congestió cerebral, agreujada per una complicació pulmonar.(¹)
Conjuntament amb Maurice Chevalier, la Mistinguett ha esdevingut glòria nacional francesa.
Bibliografia
- (¹)Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1954-56, pàg. 256-57 (ISBN 84-239-4592-8)