Mitologia lunar
La Lluna té un important lloc en nombroses mitologias i llegendas populars.
Simbologia
- La Lluna representa el poder femení, és la Deessa mare, Reina del Cel.
- La granota, el gripau, la llebre i el conill són animalés relacionats amb la Lluna, i moltes vegades se'ls representa com símbol de la mateixa.
- Moltes llegendas antigues expliquen que mirant a la Lluna pot fàcilment veure's una granota. La granota és animal lunar, portadora d'aigua, el mateix que el gripau, que també és animal lunar que pertany a l'element humit que són les aigües de la Lluna. Es diu que el gripau de tres potes habita en la Lluna i que les seves tres potes simbolitzen les tres fases lunars.
- Per la seva banda, la llebre és també animal lunar i atribut de totes les deïtatés lunars en moltes de les antigues mitologias. Per la seva vinculació amb la Lluna representa la resurrecció i el renaixement, així com la intuïció i la llum en la foscor. Aquesta representació de la llebre en la lluna és gairebé universal; és l'animal intermediari entre les deïtatés lunars i el home. En la cultura Xina tenen a la llebre com a animal de presagis i se suposa que habita en la Lluna. La llebre és el principi del yin lunar.
- La mitja lluna és atribut de Isis com a Reina del Cel.
- La Lluna es representa generalment amb la mitja lluna o les banyes de la vaca.
Sant Jordi
A Brasil, diu la tradició popular que les taques presentades per la Lluna representen a Sant Jordi i la seva llança enfrontant al Drac, llest per defensar aquells que busquen la seva ajuda.
Mites
Des dels orígens de la humanitat han existit inquietuds pel culte i l'estudi de la Lluna. Existeixen indicis que confirmen l'existència de pobles de Polinèsia, Melanèsia, tribus del Amazones o africanes que han tingut al nostre satèl·lit per un ésser viu que compartia amb ells les seves alegries i tristeses.
Els papúes la cridaven Bimbaio, en el proper Orient va cobrar gran importància el culte a la Lluna: així sabem que a la ciutat de Uruk adoraven a Nik i en alguns temples es rendia culte a Bilquis-Ilumquh, el déu lunar.
Escrits antics ens relaten com a la ciutat de Ur, pàtria de Abraham, existia un ésser anomenat Nannar al que se li rendia culte i respecte, en Erech adoraven a Nana i en Egipte va existir un déu local anomenat Khonsu.
Més tard es va recórrer a Thoth considerat com el "pare" de les matemàtiques i altres ciències, si bé la seva lluentor es va apagar en ser desplaçat per la fulguración de Isis, símbol lunar i deessa de l'amor.
En Fenícia la deessa Astarté de clar origen sumerarcadi, denominada Ninnin en sumeri i Ishtar en Acadio era l'homònima d'Isis.
La mitologia grecollatina explicava entre les seves files amb Selene, la qual amb el temps va passar de moda i va deixar el seu lloc a una altra deessa de similars poders anomenada Artemisa en Grècia i Diana, en Roma.
Els muisques adoraven a la lluna, la cridaven Chia avui aquest nom ho porta una ciutat propera a Bogotà.
Vegeu també
- En Mitologia Grega:
- En Mitologia Egípcia:
- En Mitologia Nòrdica:
- En Mitologia Romana:
- Altres termes: