Mitologia siberiana
La mitologia siberiana agrupa les creences i relats de Sibèria abans de l'arribada dels russos. Està formada pel sincretisme dels mites de quatre grans pobles [1]: els finno-úrgics, els mongols, els esquimals i poblacions anomenades paleo-siberianes.
Consideren que l'univers té forma d'ou. La seva closca topa entre el cel i la terra, produint el vent i al centre hi ha un arbre màgic, que serveix de pont entre els mons (com passa a la mitologia sumèria o germànica). També hi ha un riu que flueix a la seva vora.
La Terra sorgeix de la competència de dues divinitats, germans o parella segons els relats. Ells dos van ordenant-la però cometen errors perquè no tenen un pla previ, el que explica les aventures dels herois per dotar d'ordre al conjunt o esmenar les errades més grosses. Per ajudar els homes, envien un àliga màgica, que serà el primer xaman, però posteriorment no s'ocupen d'ells com altres religions més centrades en el culte. Per això l'objectiu principal dels humans serà restablir aquesta comunicació, bàsicament amb els viatges iniciàtics dels xamans.
Referències
- ↑ Grimal, Pierre, Mitologías del bosque, los ríos y las estepas, Planeta, 1966