Mohammed Alí Amar
Mohammed Alí Amar, conegut per Nayim, (Ceuta, 5 de novembre de 1966) és un futbolista espanyol de la dècada de 1990.
Biografia
Va començar la seva carrera com professional en les categories inferiors del FC Barcelona, promogut pel llavors entrenador del conjunt català Terry Venables, però mai va arribar a jugar en el primer equip, ja que les seves característiques com jugador (habilidós, d'una tècnica excel·lent però indisciplinat en ocasions) no concordaven amb l'esquema de Cruyff. A pesar d'això, va assolir formar part en diverses ocasions en la selecció espanyola sub-21.
Va fitxar pel Tottenham Hotspur de la Premier League anglesa a molt primerenca edat, on aviat es va fer amb la titularitat i amb el suport de l'afició anglesa, degut, en gran part a les seves excel·lents actuacions contra el gran equip rival del conjunt londinenc, l'Arsenal. Va romandre durant cinc temporades en l'esquadra britànica. Posteriorment va fitxar pel Reial Saragossa en la temporada 1993-1994, club amb el qual va assolir els seus majors èxits com futbolista. No obstant això, no va arribar a la titularitat fins a passat un any, degut en part, a la seva mala relació amb l'equip tècnic i l'afició, que el consideraven com un jugador summament díscol i individualista.
En l'any 1994 va aconseguir el seu primer títol: la Copa del Rei espanyola enfront del Celta de Vigo en la tanda de penals. Però la seva major fita com futbolista la va assolir el 10 de maig de 1995, a París, on es va proclamar campió de la Recopa d'Europa. Quan faltaven tot just 10 segons per a la conclusió de la pròrroga i amb l'empat a 1 en el marcador, va tornar a protagonitzar el paper de "bèstia negra" de l'Arsenal i va marcar el gol decisiu amb una paràbola des de 49 metres. Va ser un gol espectacular, qualificat en alguns mitjans com el millor gol marcat mai en una final; del que no hi ha dubte, és que va ser el gol pel qual se li recordarà. No obstant això, aquest va ser el punt culminant de la seva carrera, ja que, eixe mateix estiu, el club va vendre una gran part de les seves estrelles (Esnáider i Poyet) i l'equip va veure el començament del seu declivi.
En la temporada 95-96 tot just va poder marcar un només gol a Anoeta i va formar part del grup de velles glòries que va abandonar el conjunt de La Romareda per la porta de darrere (Pardeza, Paquete Higuera, Cedrún, Belsué, Cáceres, etc.)
Els seus últims dies com jugador de futbol els va passar en el Logroñés que va alternar durant uns anys la seva estada en Primera i Segona divisió espanyola.
Clubs
| Club | Lliga | Any |
|---|---|---|
| F.C. Barcelona | Espanyola | 1986-1988 |
| Tottenham Hotspur | Anglesa | 1988-1993 |
| Real Zaragoza | Espanyola | 1993-1996 |
| Club Deportivo Logroñés | Espanyola | 1996 |
Títols
| Títol | Club | Any |
|---|---|---|
| Copa del Rei | Real Zaragoza | 1994 |
| Recopa d'Europa | Real Zaragoza | 1995 |