Moixera de guilla
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La Moixera de guilla Sorbus aucuparia és un arbre del gènere Sorbus.
Descripció
És originari de la major part d'Europa (excepte l'extrem sud) i pel nord arriba fins el Cap Nord de Noruega. És dels pocs arbres autòctons d'Islàndia. Als Països Catalans només es troba als Pirineus i el Montseny entre 1.400 a 2.600 m.
Arriba a fer de 8–10 m d'alt més rarament 20 m, i excepcionalment 28 m.
Les fulles són compostes amb de 5 a 8 parells de foliols oblongs serrats.
Les flors de 8 a 10 mm de diàmetre són blanques agrupades en corimbes.
Fruits subglobulosos de color vermell intens, de 6 a 10 mm, persistents a l'hivern.
Ecologia
La moixera de guilla és molt tolerant al fred i sovint es troba a grans altituds. També tolera sòls de diverses condicions incloent els sòls àcids.
El fruit és un important recurs per a ocells i que alhora són factors de la dispersió de les llavors.
El fullatge i l'escorça és menjada pels cèrvols i la llebre de muntanya i per insectes com els del gènere Stigmella, i el lepidòpter Venusia cambrica. El cargol Helix aspersa també menja les fulles
Usos
És un arbre ornamental amb alguns cultivars seleccionats com 'Asplenifolia' amb les fulles molt serrades, 'Beissneri' amb escorça taronja i branques erectes, i 'Fructu Luteo' amb fruits grocs.
El fruit en estat fresc és massa amarg però molt sovint se'n fa mermelades molt apreciades.
