Molleric granellut
El molleric granellut (Suillus granulatus, del llatí suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí sus que vol dir porc; i del llatí granulatus -granulós-) té unes granulacions a la part alta del peu que són característiques d'aquesta espècie.
Morfologia
És un bolet amb la típica estampa dels mollerics, amb un barret de 4 a 10 cm de rotllana, de color torrat rogenc, brillant i enganxifós, en temps humit, a sota del qual porta tubs grocs, que prenen una coloració olivàcia en envellir, amb els porus petits i angulosos, dels quals regalimen gotetes de làtex blanc en els bolets més joves.
El peu és cilíndric, grogós i al capdamunt està guarnit amb granulacions més fosques.
Té una carn grogosa, ferma primer i estovada al final, d'olor agradable.
Hàbitat
Se'l troba abundantment de darreries d'estiu a la tardor a les pinedes, preferentment de pi roig.
Comestibilitat
És comestible si se'n lleva la pell viscosa del barret i els tubs, que se separen amb facilitat.[1]
Altres denominacions científiques d'aquest bolet ja obsoletes
- Boletus granulatus L., Species Plantarum: 1177 (1753).
- Boletus granulatus var. lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 81: 484 (1965).
- Boletus lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 85: 43 (1969).
- Boletus lactifluus Sowerby, Coloured figures of English Fungi or Mushrooms (Londres) 3: tab. 420 (top) (1809).
- Boletus lactifluus With., Bot. arr. veg. Gr. Brit. 4: 320 (1796).
- Ixocomus granulatus (L.) Quél., Fl. Mycol. França (París): 412 (1888).
- Leccinum lactifluum (With.) Gray, A Natural Arrangement of British Plants (Londres) 1: 647 (1821).
- Suillus lactifluus (With.) A.H. Sm. & Thiers, Michigan Bot. 7: 16 (1968).
Referències
Bibliografia
- SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOVÁ, M. Houbařský atlas. Brno : Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 28.
Enllaços externs