Monestir de Rila
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| 'Monestir de Rila' | |
| [[Fitxer: Interior del Monestir de Rila | |
| Tipus | Cultural |
| Criteris | iv |
| ID | 216 |
| Regió * | Europa |
| Inscripció | 1983 (7a sessió) |
| Coordenades | |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El monestir de Sant Joan de Rila, conegut com el monestir de Rila (en búlgar: Рилски Манастир, Rilski Manastir), és el monestir ortodox més important de Bulgària.[1] Va ser fundat al segle X per l'ermità Sant Joan de Rila (cortesà búlgar conegut com Ivan Rilski). El monestir està situat a les Muntanyes de Rila, a la part occidental de Bulgària, a uns 120 quilòmetres de la capital Sofia, en el profunda vall del riu Rilski.
Història
Ivan Rilski es va retirar com ermità a les muntanyes de la serralada de Rila. La seva hagiografia explica que va viure en l'espai buit d'un arbre tallat en forma de taüt, i que aviat es va estendre la seva fama de santedat i van acudir en la seva companyia d'altres persones que volien seguir el seu exemple. Al final de la seva vida va fundar el monestir per a albergar a tots aquests monjos ermitans.
La tomba de Sant Joan de Rila es va convertir en un lloc sagrat i el primitiu monestir fou transformant-se en un complex major. Ocupà un paper important en la vida espiritual i social de la Bulgària medieval. Parcialment destruït per un incendi a principis del segle XIX, va ser reconstruït entre 1834 i 1862, encara que els edificis més antics que van aconseguir sobreviure el foc no van ser alterats.

El monument és un exemple característic de la Resistència Búlgara (del segle XVIII al segle XIX) i simbolitza el sentiment d'identitat cultural eslavita després de segles d'ocupació per l'Imperi Otomà. El monestir fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983.
En la novel la La Historiadora(2005) d'Elizabeth Kostova, el monestir apareix breument.
Arquitectura i art
Tot el complex ocupa una superfície de 8.800 m² i és de forma rectangular, al voltant del pati interior (3.200 m²), on es troba la torre i l'església principal. Auqesta va ser erigida a mitjans del segle XIX. El seu arquitecte fou Pavel Ioanov, que va treballar-hi entre 1834 i 1837. L'església té cinc voltes, tres altars i dues capelles laterals, mentre que un dels elements més preuats a l'interior és l'iconòstasi daurat i platejat, famós per la seva talla en fusta, obra de cinc artesans que invertiren quatre anys en la seva creació. Els frescs, acabats el 1846, són el treball de molts mestres provinents de Bansko, Samokov i Razlog, incloent els coneguts germans Zahari Zograf i Dimitar Zograf. L'església també acull moltes icones de valor, d'entre els segles XIV i XIX.
La part residencial del monestir s'estructura en quatre pisos (sense comptar el soterrani), i consta de 300 cambres, quatre capelles, la sala de l'abat, una cuina (coneguda pels seus rentamans enormes), una biblioteca amb 250 manuscrits antics i 9.000 assumptes impresos, i l'habitació d'un donant. L'exterior del complex, amb els seus alts murs de pedra i petites finestres, té aspecte de fortalesa.
Museu del Monestir
El museu del monestir de Rila és particularment famós per la Creu de Rafail, una creu feta d'una sola peça de fusta (81 × 43 cm). Va ser tallada per un monjo anomenat Rafail que recrea escenes de 104 religiosos i 650 figures en miniatura. El treball invertit en aquesta peça s'allargà un mínim de dotze anys, abans que el 1802 el monjo perdés la vista.
Referències
- ↑ Entrada "Rila", Gran Enciclopèdia Catalana, (data d'accés: 18-09-09).