Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
| Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Comarca | Alt Penedès |
| • Municipi | Avinyonet del Penedès |
| • Localització | Sant Sebastià dels Gorgs |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | c. 1024 |
| Estil | romànic |
| Documentat | Des del 976 |
| Estat d'ús | regular |
| Característiques | |
| Portalada | romànica amb timpà ( s.XIII ) |
| Campanar | quadrat de 3 pisos |
| Claustre | romànic (restes) ( s.XI-XII ) |
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé d'Interès Nacional.
Història
Encara que el topònim gorgs apareix a documents de 976, l'origen del cenobi es troba en una donació realitzada el 1024 per Ermengarda, germana del vescomte de Barcelona. Va donar unes terres perquè s'instal·lés en elles una comunitat de monjos. La fundació del monestir va anar a càrrec del seu fill Mir Geribert. Es desconeix la data exacta de la fundació del cenobi que, el 1052 comptava ja amb una comunitat formada per cinc monjos, regits per l'abat Miró.
La prosperitat del monestir va ser poca i el 1059 el propi Mir Geribert el va unir al de Sant Víctor de Marsella en qualitat de priorat. El priorat va entrar en crisi a mitjan segle XIV. La comunitat de religiosos residia fora de l'edifici en el què únicament habitava el pare prior. Al 1412 va ser comprat pel monestir de Montserrat que va realitzar diverses obres de restauració encara que no va aconseguir de recuperar l'esplendor del cenobi. El 1820 va quedar convertit en parròquia.
Arquitectura
Es conserva l'església del priorat, dedicada a Santa Maria. D'origen romànic, es conserva l'antiga portalada d'aquest període amb un timpà del segle XII. Al timpà apareix la figura del Maiestas Domini emmarcat per una màndorla. Es trobava en ruïnes el 1388 i es va reconstruir la capçalera del temple en estil gòtic. També es va reconstruir el campanar, d'estil llombard, tres pisos i amb coberta a dues aigües. De planta quadrada, té decoració llombarda amb petits arcs cecs i lesenes; s'accedeix a ella mitjançant l'absis gòtic. La planta baixa està coberta amb volta de canó i el tercer pis té finestres geminades amb columnes i capitells esculpits.
De l'antic claustre tan sol es conserven tres galeries i d'aquestes tres, l'oriental està incompleta. Va ser construït entre els segle XI i XII. A totes les galeries les columnes presenten capitells decorats amb motius vegetals i animals. Els capitells que es conserven han estat àmpliament estudiats; [1] presenten una interessant talla a bisell amb entrellaçats, característica de l'escultura monumental del sud de França que va influir també a l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. La segona etapa d'escultures és de baixa qualitat i sembla que està influïda pels mestres del Midi francès. Els capitells mostren parelles de grius picotejant les seves ales i figures humanes devorades per animals. Aquests temes es troben en força monuments catalans de finals del segle XII. Se'n pot veure un exemple a la Catedral de la Seu d'Urgell.
Referències
- ↑ Professors Bousquet, Fau, Pladevall, Adell i Español.
Bibliografia
- Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112
- Article a la Enciclopèdia Catalana