Mongolicae Legationis Commentarius
El Mongolicae Legationis Commentarius és un llibre de viatges escrit pel jesuïta català Antoni de Montserrat entre el 1589 i el 1600, on es descriuen les vicissituds viscudes durant els viatges que l'autor va dur a terme quan va ser enviat com a ambaixador a la cort del gran mogol. En el seu relat Montserrat deixa constància de les experiències, els pobles, les cultures i la geografia que va poder observar en el seu periple des de la capital de l'imperi mogol, Fatehpur Sikri, fins a l'Afganistan, passant pels actuals estats indis de Caixmir, Himachal Pradesh, Jammu, la regió del Panjab, el Pakistan o les serralades de l'Himàlaia i l'Hindu Kush.
El llibre resulta d'un gran interès perquè dóna notícia per primera vegada de regions, ètnies, religions, cultures i tradicions desconegudes fins aquell moment a occident, com per exemple les de l'Himàlaia, que precisament van motivar la primera expedició europea al Tibet vint-i-quatre anys després de la mort de Montserrat.
El Mongolicae Legationis Commentarius es complementa amb un mapa en miniatura àmpliament reconegut per la seva gran vàlua i precisió, fet que li atorgà vigència fins al segle XIX. Tot i que generalment és conegut com a "Mapa de l'Himàlaia", el cert és que Montserrat dóna descripcions molt més extenses que inclouen l'Índia, el Pakistan, l’Afganistan i el Tibet.
Bibliografia
- MONTSERRAT de, Antoni; ALAY, Josep Lluís (edició i traducció): Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle XVI a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia, Lleida, 2002.
- Martí Escayol, Maria Antònia. “Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of good government European construction of Indian nature”, Word, Image, Text; Studies in Literary and Visual Culture, ed. Shormistha Panja et. al., Orient Blackswan, New Delhi, 2009. ISBN 978-81-250-3735-4