Vés al contingut

Montesclado

De Viki.cat
Montesclado
Localització
Localització de Montesclado
Poble del terme de Farrera

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Farrera
Superfície km²
Altitud 1,162,1 msnm
Població (2011)
  • Densitat
38 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|30|Plantilla:Puntdecimal|N|1|14|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(38)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25595

Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat al nord-oest del terme, a migdia de Tírvia, a ponent de Glorieta i de Burg, i al nord-oest d'Alendo, Farrera i Mallolís.

Etimologia

Joan Coromines explica el topònim Montesclado[1] com a un dels topònims no preromans de la zona. Procedeix de dos mots llatins esdevinguts ja catalans: mont (muntanya) i usclat (cremat, socarrat).

Geografia

El poble de Montesclado

Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d'un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals. L'església de Sant Esteve és a la part baixa del poble al costat occidental i va substituir Sant Esteve vell de Montesclado situada al nord-est de la població i què avui està en ruïnes.

Les cases del poble [2]

  • Casa Badià
  • Casa Barber
  • Casa Batllevell
  • Casa Burgueto

  • Casa Cardaire
  • Casa Copet
  • Casa Gorra
  • Casa Goserans

  • Casa Marçol
  • Casa Nyerro
  • Casa Padolla
  • Casa Pedescoll

  • Casa Pere
  • Casa Peri
  • Casa Poblador
  • La Rectoria

  • Casa Roc
  • Casa Roi
  • Casa Sellui
  • Casa Tomasó

Història

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Montesclado. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament, situada en el cim d'un turonet, envoltada de muntanyes més altes al sud. El clima hi és fred, i hi regnen els vents del nord. S'hi pateixen reumes aguts i crònics i inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn la de Glorieta, amb rector diocesà ordinari. El territori és pedregós i muntanyós, amb la muntanya de Sant Andreu poblat de pins i arbusts. S'hi collia poc blat, sègol, patates, fajol, llegums, hortalisses i herba. Hi havia bestiar de cabres i vacum i cacera de perdius i llebres. Comptava amb 12 veïns (caps de casa) i 40 ànimes (habitants).

Referències

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Madoz 1845.

Bibliografia

Enllaços externs