Montesclado
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Farrera | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Farrera |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,162,1 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
38 hab. |
| Coordenades | 42° 30′ 23.06″ N, 1° 14′ 43.37″ E / 42.5064056°N,1.2453806°E{{#coordinates:42 | 30 | 23,06 | N | 1 | 14 | 43,37 | E | type:city(38)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25595
|
Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situat al nord-oest del terme, a migdia de Tírvia, a ponent de Glorieta i de Burg, i al nord-oest d'Alendo, Farrera i Mallolís.
Etimologia
Joan Coromines explica el topònim Montesclado[1] com a un dels topònims no preromans de la zona. Procedeix de dos mots llatins esdevinguts ja catalans: mont (muntanya) i usclat (cremat, socarrat).
Geografia
El poble de Montesclado
Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d'un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals. L'església de Sant Esteve és a la part baixa del poble al costat occidental i va substituir Sant Esteve vell de Montesclado situada al nord-est de la població i què avui està en ruïnes.
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
|
Història
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Montesclado. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament, situada en el cim d'un turonet, envoltada de muntanyes més altes al sud. El clima hi és fred, i hi regnen els vents del nord. S'hi pateixen reumes aguts i crònics i inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn la de Glorieta, amb rector diocesà ordinari. El territori és pedregós i muntanyós, amb la muntanya de Sant Andreu poblat de pins i arbusts. S'hi collia poc blat, sègol, patates, fajol, llegums, hortalisses i herba. Hi havia bestiar de cabres i vacum i cacera de perdius i llebres. Comptava amb 12 veïns (caps de casa) i 40 ànimes (habitants).
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Montesclado». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Farrera de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.