Montserrat Campmany i Cortés

Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 1901 - Buenos Aires, 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.

Biografia

La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires al 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició). A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià. Es presentà a oposicions per a mestra al 1932 [1] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'Orquestra Pau Casals li estrenà la Dansa índia i Poemas de Cuyo, construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). En l'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega[2]. Ensenyà música a l'Escola Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Associació Argentina de Compositors de Música i al 1949 ingressà en la "Sociedad Argentina de Autores y Compositores". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.

La seva germana Maria és doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, al 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits

Obres

• L'absence, per a veu
• Al Sant Marçal de Plata (1942), per a cor
• Azul (1954), per a veu i piano, sobre un poema d'Agustín Dentone
• Canto de amor (1954), per a veu i piano, sobre un poema d'Agustín Dentone
• Carita del cielo, lied, per a veu i piano sobre un poema d'Agustín Dentone
• La casita de Tucumán, canción para niños (1952), per a veu i piano, amb lletra de Celia Peona
• Concierto para trompeta, metales y timbal
• Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
• Cuarteto para saxofones (1958)
• Dansa índia (1929), per a conjunt de vent, percussió i piano [3]
• Día de feria en Tucumán, per a veu, flauta i arpa [4]
• Dúo de saxofones
• Filant, per a veu i piano sobre un poema de Josep Martí i Folguera
• Firulete: 6 canciones infantiles (1942), per a veu i piano, amb lletra de María Rosario Cipriota
• La guspira (1931), sardana
• Jueirío, per a veu i piano
• La leyenda de la yerba mate
• Médano, per a veu, flauta i arpa [5]
• Momento: lied, per a veu i piano, amb lletra de Margarita Abella Caprile
• Otoñal, amb textos de Rubén Darío
• La Perí, poema simfònic sobre Aiguaforts i aigües vessants (1920), de Jeroni Zanné
• Petit rondell, per a veu i piano, amb lletra de Jeroni Zanné
• Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
• Primavera, per a veu
• Quintet per a violí en tres moviments
• Raïms i espigues (1919), per a cor
• Salve Regina, per a cor i orgue
• Siesta, per a veu, arpa i flauta [6]
• Suite incaica (1939), per a piano
• Tres cantos escolares, per a veu i piano, textos de Jeroni Zanné, traduïts en edició bilíngüe castellà-francès (Comprèn Las calesitas, El pájaro y el gato i El barrilete)
• Un asra, per a veu i piano
• Visión sinfónica (1930), poema simfònic per a orquestra

Discografia i videografia

• Disc compacte Panorama de la música argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo, Siesta i Médano
• Vídeo Panorama de la música argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999

Enllaços

• Biografia (castellà)
• Biografia
• Notícia biogràfica i crítica (castellà)
• Dones instrumentistes (castellà)