Morenot
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El morenot o morena de cap fosc (Gymnothorax unicolor) és una espècie de peix de la família dels murènids i de l'ordre dels anguil·liformes.
Morfologia
- Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total, tot i que la llargada generalment és de 60 a 80 cm.[4]
- La forma del cos és semblant a la de la morena, però el dors és una mica més elevat.
- El musell és comprimit i molt més baix que la resta del cap, que s'alça fortament per darrere el nivell dels ulls.
- Els ulls són petits i es troben situats vers la vertical de la part central de la mandíbula.
- Les dents còniques, fortes i punxegudes, són una mica més curtes que les de la morena: a la part anterior de la maxil·la i la mandíbula estan disposades en varies files, en dues files a les rames maxil·lars i en una sola fila a les rames mandibulars.
- Les obertures branquials són petites i en forma d'una fenedura longitudinal.
- L'aleta dorsal es troba per davant les obertures branquials: cap a la part anterior és força gruixuda i cap enrere s'aprima progressivament fins a esdevenir gairebé membranosa a la regió caudal, on conflueix amb la caudal que és triangular, petita i indistinta.
- L'aleta anal és molt més baixa que la dorsal i, com aquesta, també conflueix amb la caudal.
- El cos és de color bru vermellenc fosc uniforme, més fosc sobre el cap i la punta de la mandíbula. A la part posterior del cap hi ha, normalment, una faixa de color clar que passa just per darrere la comissura bucal. Les aletes dorsal i anal presenten una orla prima, però ben evident, de color blanc o groc.[5]
Hàbitat
Viu en els mateixos tipus de fons que la morena, però és molt menys freqüent que aquesta.[6]
Distribució geogràfica
Es troba des del sud del Portugal continental fins a Cap Verd, les Açores, Madeira i les Illes Canàries. També és present a la Mar Mediterrània.[7]
Referències
- ↑ Bloch M. E. 1795. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 9. i-ii + 1-192.
- ↑ BioLib
- ↑ Delaroche, F. E. 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle, Paris. v. 13: 313-361, Pls. 20-25.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84273-6508-7. Pàg. 317-318
- ↑ Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 318
- ↑ FishBase (anglès)
Bibliografia
- Deiana, A.M., S. Salvadori i A. Cau, 1990. The characterization of somatic chromosomes of Gymnothorax unicolor (Delaroche, 1809) by C-banding and NOR staining (Osteichthys, Anguilliformes). Genetica 81(1):17-20.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.