Morró negre
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La verònica o morró negre (Veronica hederifolia) és una mala herba.
Descripció botànica
Pertany a la família Scrophulariaceae[1] (tot i que alguns autors la classifiquen dins de la família Plantaginaceae) i dins del gènere Veronica hi ha unes 300 espècies (unes 30 als Països Catalans) algunes d'elles amb ús a la jardineria.
És una herba anual d'un 20 cm d'alçada molt pilosa. Les fulles són ovades dentades i peciolades. Les flors, d'uns 2'5 mm, són blaves o liles i apareixen especialment a la primavera. Fruit en càpsula.
Danys
No són especialment greus ja que es tracta d'una planta de talla petita, però és una de les males herbes més comunes tot i que no sol ser la dominant. Sembla que facilita la propagació de certes malalties fúngiques.
Control
No és difícil matar-la amb llaurades o herbicides però les seves càpsules disseminades dins del sòl i molt resistents fan que sigui molt difícil eliminar-la completament.
Distribució
Pràcticament cosmopolita a partir d'un origen holàrtic. No arriba a l'extrem nord d'Europa.
Als Països Catalans es troba arreu entre el nivell del mar i els 1.400 metres en terres conreades, horts i vinyes especialment.
Referències
- ↑ Bolòs, Oriol de [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.