Mostratge espacial

El mostratge espacial és una part del procés de la digitalització d'una imatge. Consisteix en escollir mostres representatives d'un model (per exemple una fotografia) per a un posterior processat. L'operació bàsica en els sistemes d'adquisició d'imatges i vídeo és l'especificació de la intensitat (o color) de la imatge en uns punts determinats en l'espai anomenats píxels. Això es tradueix en una divisió de files i columnes de la imatge original. Un cop feta la divisió obtenim (com es pot observar a la imatge d'exemple) una imatge dividida en nombrosos píxels de la mateixa mida. Si ens fixem en un dels píxels veiem que predomina un únic color o to. Aquest color o to serà el que posteriorment es quantificarà i codificarà. En mostrejar, depenent de la dimensió del píxel escollit, obtindrem un mostratge amb més o menys resolució espacial. Un mal mostratge pot fer que tot l'estudi que es faci posteriorment sigui erroni, per tant, s'ha de garantir que sigui segur i fiable.

Definicions

Resolució espacial: Habilitat d'un sensor de llum (per exemple l'ull) de distingir dos impulsos lluminosos veïns en l'espai. Es refereix a la finesa de detalls visibles en una imatge. Quan menor sigui la dimensió del píxel, major serà la resolució espacial.
Definició espacial: Capacitat d'un sistema de comunicació visual de mostrar una freqüència espacial màxima.
Freqüència espacial: Nombre de cicles per unitat de longitud en una direcció espacial. S'entén un cicle com el pas d'un nivell de brillantor màxim (blanc) a un de mínim (negre).