Mundus novus de Colom a Vespucci
Q1553001  | |
|---|---|
| P50 | Amerigo Vespucci |
| Q34770 | Llatí |
| Dades i xifres | |
| Q483394 | Relat de viatge |
| Premis | |
| P179 | |
| Q55107540 | |
El concepte de Mundus Novus (“Nou Món”) té el seu origen documental en les cartes de Cristòfor Colom del tercer viatge (1498–1500), on el navegant reconeix explícitament que ha descobert un continent desconegut. Anys després, el 1504, l’obra llatina Mundus Novus, atribuïda a Amerigo Vespucci, popularitzà el terme a Europa i contribuí a la identificació del continent sud-americà com un “Nou Món”.
Colom i el tercer viatge (1498–1500): el descobriment del continent
Durant el tercer viatge, Colom explora el golf de Paria i la desembocadura del riu Orinoco. L’observació de la magnitud del riu el porta a concloure que no es troba davant d’una illa, sinó d’un continent.
En la carta als Reis Catòlics (1499), edició del segle XIX (domini públic), Colom afirma:
«No puede ser isla que tenga montañas tan grandes para alimentar río tan caudaloso; y así, esta tierra es grandísima.»
Aquesta deducció hidrogràfica és considerada un dels punts de inflexió més importants de la historiografia colombina.
Argument hidrogràfic i massa continental
Quan Colom navega per la Boca del Drac i la Boca de la Balena i constata que el mar es torna aigua dolça a moltes llegües de la costa, aplica una lògica geogràfica impecable: una illa no pot generar un cabal tan colossal. Per tant, dedueix que ha arribat a tierra firme.
«Nuevo mundo» i «otro mundo»
En la carta a l’Aya del Príncep Joan (1500), Colom utilitza expressions que anticipen el concepte de “Nou Món”:
«He puesto otro mundo bajo el dominio de Vuestra Alteza.»
I també:
«Un nuevo cielo é mundo.»
Això demostra que Colom **ja utilitza el concepte de Nou Món abans de Vespucci**.
La visió mística i la “forma de pera”
En el relat del tercer viatge, Colom desenvolupa la seva teoria cosmogràfica: la Terra no és perfectament esfèrica, sinó que té forma de pera (o d’un pit de dona amb el mugró elevat), i situa el Paradís Terrenal a la cimera d’aquesta massa continental.
«Creo que es la Tierra de Gracia, donde está el Paraíso Terrenal.»
L’obra *Mundus Novus* (1504) d’Amerigo Vespucci
El 1504 va aparèixer impresa en diverses ciutats europees una obra llatina titulada Mundus Novus, que afirmava ser un resum traduït d'una carta escrita en toscà per «Albericus Vespuccius» des de Lisboa a Lorenzo de Pierfrancesco de' Medici.[1]
La primera edició conservada és probablement la d’Augsburg (1504), seguida de versions a Venècia, París, Roma, Nuremberg, Estrasburg, Rostock, Colònia, Anvers i novament París. El text també es va traduir a l’alemany, neerlandès i txec.
Contingut de *Mundus Novus*
L’obra relata el viatge de Vespucci de 1501 en una flotilla portuguesa. Igual que Colom, Vespucci afirma que les terres explorades són continentals:
«…terra continental, non insula…»
I afegeix que el continent és:
«…densius habitata quam Europa, Asia aut Africa…»
Vespucci proposa anomenar-lo Novum Mundum.
Elements sensacionalistes i contradiccions
Les edicions impreses barregen textos autèntics amb afegits de tercers:
- descripcions exagerades de la vida sexual indígena,
- afirmacions sobre antropofàgia,
- especulacions sobre el Paradís Terrenal,
- crítiques als pilots portuguesos,
- contradiccions en dates i distàncies.
Aquests afegits expliquen la popularitat del text i la seva difusió massiva.
La tradició textual: Montalbodo, Madrignano i les edicions italianes
Fracanzio de Montalbodo traduí el text llatí al toscà i el publicà a Vicenza el 1507 en Paesi novamente retrovati et Novo Mondo da Alberico Vesputio. Aquesta versió fou tan popular que Archangelo Madrignano la va re-traduir al llatí (Milà, 1508).
El Fragment de Ridolfi
El Fragment de Ridolfi (descobert el 1937) és una carta manuscrita en toscà atribuïda a Vespucci. Avui dia cap historiador dubta de la seva autenticitat. El text respon a objeccions sobre les seves mesures astronòmiques i descriu tres navegacions:
- dues “cap a les parts occidentals pel mar oceànic”,
- una “cap al sud pel mar Atlàntic”.
La Carta a Soderini (1504)
La famosa Lettera o Carta a Soderini narra quatre viatges transatlàntics, alguns dels quals són considerats embellits o parcialment ficticis. La versió llatina de Waldseemüller (1507) contribuí decisivament a la difusió del nom America.
Colom i Vespucci: síntesi historiogràfica
- Colom identifica el continent sud-americà el 1498–1500.
- Vespucci popularitza el terme Novum Mundum el 1504.
- Waldseemüller (1507) adopta el nom America basant-se en Vespucci.
- Leonardo da Vinci incorpora informació vespucciana en el seu mapa, incloent-hi el topònim Abatia (Bahia), possiblement derivat del català badia.
Importància
El concepte de Mundus Novus és el resultat de dues tradicions:
- la **descoberta continental de Colom** (1498–1500),
- la **popularització editorial de Vespucci** (1504–1507).
La combinació d’ambdues va donar lloc a la idea moderna del Nou Món.
Referències
- ↑ «Mundus Novus (ed. s. XVI–XIX)». [Consulta: 24 setembre 2026].