Mussol emigrant
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El mussol emigrant o mussol marí (Asio flammeus) és l'estrígid més característic, bé que poc abundant, de les zones humides dels Països Catalans.
Morfologia
- És un ocell d'uns 38 cm, de cos terrós clar densament vionat.
- Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mòbils sobre la part superior del cap que no són gaire visibles.
- Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres.
- Les orelletes son poc evidents.
Subespècies
- Asio flammeus bogotensis (Chapman, 1915)
- Asio flammeus domingensis (Statius Muller, 1776)
- Asio flammeus flammeus (Pontoppidan, 1763)
- Asio flammeus galapagoensis (Gould, 1837)
- Asio flammeus pallidicaudus (Friedmann, 1949)
- Asio flammeus ponapensis (Mayr, 1933)
- Asio flammeus portoricensis (Ridgway, 1882)
- Asio flammeus sandwichensis (A. Bloxam, 1827)
- Asio flammeus sanfordi (Bangs, 1919)
- Asio flammeus suinda (Vieillot, 1817)[2]
Reproducció
Pon entre 1-11 ous per temporada, els quals eclosionen al cap de 21-37 dies. Assoleix la maduresa sexual, tant el mascle com la femella, en arribar a l'any d'edat.[3] Els exemplars dels Països Catalans, normalment, crien al nord d'Europa i a Islàndia, tot i que, excepcionalment, també ho fan a Mallorca i el Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construït amb una mica de matèria vegetal).[4]
Alimentació
S'alimenta de talps, petits ocells i insectes.
Depredadors
És depredat per Accipiter gentilis, Falco peregrinus, Falco rusticolus, Buteo jamaicensis, Bubo virginianus, Nyctea scandiaca, Haliaeetus leucocephalus, Circus cyaneus, Corvus corax i Larus argentatus.[3]
Hàbitat
Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars.
Distribució geogràfica
Es troba a tots els continents, llevat d'Austràlia i l'Antàrtida.[5][6][7]
Costums
És un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escàs i irregular als altres indrets.
Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqüència volant de dia.
Ocell típicament migrador, es pot observar amb més facilitat durant les èpoques de pas, sobretot per l'abril i per novembre-desembre.
Referències
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 69-70. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Granlund, J., G.A. McPeek i R.J. Adams. 1994. The Birds of Michigan. Indiana University Press, Bloomington.
- ↑ Wety, J.C., 1975. The Life of Birds. Segona edició. W.B. Saunder Company, Filadèlfia.
- ↑ Pearson, T. G., ed., 1936. Birds of America. Garden City Books, Garden City.
Bibliografia
- Holt, D.W., 1993. The Birds of North America. The American Ornithologists' Union and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Filadèlfia.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Martin, G., 1990. Birds by Night. T& AD Poyser, Londres.
- Sparks, J. i T. Soper, 1989. Owls: Their Natural and Unnatural History. Facts on File, Nova York.
Enllaços externs
- Vídeos de mussols emigrants a llur hàbitat natural. (anglès)
- Descripció i fotografia d'aquest ocell. (neerlandès)
- BirdLife International (2004). Mussol emigrant. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 24 de març del 2010 (anglès).
- CalPhotos (anglès)
- ITIS (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- NCBI (anglès)
- ARKive (anglès)
- uBio (anglès)
