Muzaffar al-Din Kutlugh
Abu Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com Muzaffar al-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260. Va succeir al seu pare Sad I ibn Zangi.
En les lluites entre Djalal al-Din Manguberti i el seu germà Ghiyath al-Din del Djabal vers 1224, va aprofitar per revoltar-se contra el seu pare, que havia reconegut a Djalal al-Din i lluitava al costat d'aquest. El rebel fou derrotat i empresonat, però el 1226 al morir el pare fou alliberat i poc després portat al tron i immediatament va enviar un ambaixador (el seu nebot o germà Tahamtan) a la cort del gran Khan Ogodei (escollit el 12 de setembre del 1229) i va reconèixer la seva sobirania i així el Fars es va estalviar la destrucció que a partir del 1231 va afectar altres territoris. Un governador mongol (sehna) es va establir al país. El 12 de novembre de 1230 va conquerir l'illa de Qeshm (Kishm) que li assegurava el comerç amb l'Índia pel golf Pèrsic, i hi va establir una duana; a l'illa la khutba només es va llegir en nom seu.
El principal interès d'Abu Bakr era aprendre i es va rodejar de intel·lectuals i erudits com el poeta Muslih al-Din (1184?-1291); va construir mesquites, madrasses i altres edificacions i va establir una sèrie de taxes per poder pagar el tribut als mongols i poder ampliar els efectius de l'exèrcit, i va comptar amb la cooperació dels ministres Maghreb al-Din Mufakir Masud i Amir Fakhr al-Din Abu Bakr, i del jutge Djamal al-Din Abu Bakr Misri.
Va fer front a una revolta del príncep Salghur Shah Karadash Khan ibn Sad, probablement el seu germà, al que va derrotar i va fer matar.
L'agost del 1236 va conquerir la província de Bahrayn que nominalment pertanyia al Califa; això va suposar diverses campanyes contra els pobladors àrabs fins la conquesta final de la fortalesa de Tarut a l'illa Katif, i l'execució del xeic local, però la lluita de baixa intensitat va continuar; es van intentar dos acords de pau que no van reeixir i finalment el 1256 va aconseguir imposar dos xeics que li eren lleials.
Després de l'ocupació de Bagdad per Hulagu (1258) va enviar al seu fill Sad a la cort mongola del Il-khan a reafirmar el vassallatge. Va morir el 18 de maig de 1260 i el va succeir el seu fill Sad II ibn Abi Bakr que va morir al cap de 18 dies abans d'arribar a Shiraz. El seu lloc el va ocupar el seu germà petit Muhammad I Adud al-Din.
Bibliografia
- Mirkhwand, The History of the Atabeks of Syria and Persia, ed. W. H. Morley, Londres, 1848
- E. Mercil, Fars atabegleri salgurlular, Ankara, 1975