Nòstoc

Plantilla:Taxocaixa eubacteri Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris d'aigua dolça que formen colònies espirals compostes per filaments. Aquests es troben compresos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de nòstocs no es visible, però després d'una tempesta augmenta la seva massa fins a fer-se visible.

L'etimologia de la paraula Nostoc sembla ser producte de la invenció del científic i alquimista Paracels per a descriure aquestes colònies gelatinoses (semblants a un moc) que es troben pràcticament a tot el món. Va combinar dues paraules una d'anglesa i una altra d'alemanya ambdues signifiquen els forats del nas, narius: Nostril i Nasenloch = Nostoch

Es poden trobar nòstocs sobre roques humides, però difícilment en hàbitats marins.

Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten realitzar la fotosíntesi. Però també poden créixer mitjançant associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com la falguera aquàtica Azolla.

Els nòstocs són membres de la família de les nostocàcies. Les espècies són:

• N. azollae
• N. caeruleum
• N. carneum
• N. comminutum
• N. commune (que forma les merdes de bruixa)
• N. ellipsosporum
• N. flagelliforme
• N. linckia
• N. longstaffi
• N. microscopicum
• N. muscorum
• N. paludosum
• N. pruniforme
• N. punctiforme
• N. sphaericum
• N. spongiaeforme
• N. verrucosum

Els nòstocs són cultivats i consumits a causa del fet que contenen proteïnes i vitamina C. Les espècies N. flagelliforme i N. commune es consumeixen a Xina, Japó i Java, mentre que N. ellipsosporum es consumeix a l'Àsia central