Vés al contingut

Nagama Nayaka

De Viki.cat

Nagama Nayaka (vers 1500-1529) fou un oficial de Krishnadeva Raya o Raja, rei de Vijayanagar, descrit com a general, tresorer, recaptador i virrei del sud. Tenia sens dubte la supervisió de les províncies reials del sud i el control d'un exèrcit.

Quan Nagama va fer la peregrinació a Benarès va deixar al càrrec a Ranabhadra Nayaka i va demanar als deus ser premiat amb un fill que li mancava; va néixer un fill anomenat Visvanatha Nayaka, que als 16 anys va entrar al servei del rei, que el va apreciar molt i el va fer un dels seus principals assessors i ajudants. El va acompanyar a una expedició a Orissa probablement el 1520. Un temps després fou nomenat governador del sud.

Es suposa que el rei Cola Vira Bekhara van envair el territori Pandya i va destronar al rei Chanda Sekhara. Aquest va demanar ajut a Krishnadeva Raya de Vijayanagar. Tant els cola com els pandya devien regnar com a vassalls de Vijayanagar ja que aquest regne exercia el domini fins el Cap Comorin. El rei va enviar a Nayama que va derrotar el rei cola i el va privar de les seves conquistes, però llavors va tardar en restablir al pandya en el tron ja que pensava que era una font de disturbis. Els successius retards en restablir al pandya al tron, van portar a la baralla entre el rei cola i el general, i les queixes van arribar al rei de Vijayanagar. Nagama va enviar per explicar la situació al gran rei añl seu germà Ramabhadra Nayaka, però Krishnadeva Raya va insistir en restaurar al rei pandya.

Segons les cròniques Nagama es va revoltar i el rei va cridar als seus oficials per castigar al rebel, però només Visvanatha, precisament fill de Nagama, va respondre a la crida. Fou enviat amb un fort exèrcit que va derrotar a Nagama i el va fer presoner. Mercès a Visvanatha fou perdonat. Més probable es que simplement Nagama fou cridat a la cort i el seu propi fill fou l'encarregat de fer-lo retornar. De la seva posterior sort no se'n sap res.

Referències

  • R. Sathyanatha Aiyar, History Of The Nayaks Of Madura, 1924, editor Humphrey Milford, Oxford University Press