Nantes
Plantilla:Infotaula de municipi de França

Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en galo Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.[1] L'any 2007 tenia 289.000 habitants. Limita al nord-oest amb Treillières i Orvault, al nord amb La Chapelle-sur-Erdre, al nord-est amb Carquefou, a l'oest amb Saint-Herblain, a l'est amb Sainte-Luce-sur-Loire, al sud-oest amb Bouguenais, al sud amb Rezé, al sud-est amb Saint-Sébastien-sur-Loire, Basse-Goulaine i Vertou.
Situació del bretó
A l'inici del curs 2007, l'1,1 % dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe i l'1,6 % al preescolar bilingüe.[2] El consell municipal ha aprovat la carta Ya d'ar brezhoneg.
Geografia
Està situada a l'estuari del riu Loira,entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l'Erdre i el Sèvre. Històricament ha estat una ciutat portuària, complementada amb el port de Sant Nazer, actualment un municipi independent.
La planta urbana de la ciutat ha sofert un intens remodelatge, iniciat l'any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial, ja que patí intensos bombardeigs. El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg i la de Verdun. Un dels edificis més característics és el de la catedral de Saint-Pierre (estil gòtic).
És un important centre industrial (hi radica metal·lúrgia pesant, construcció naval, producció alimentària, de sabates i química), amb sectors industrials que s'estenen cap al sud, però la ciutat conserva al voltant una àrea d'intensa producció hortícola. Des del 1962 és seu universitària.
Divisió administrativa
Des de 1995 Nantes es divideix en 11 quartiers (barris), que alhora se sotdivideixen en micro-quartiers.
|
|
Història
Antiga capital del poble gal dels namnetes, fou residència dels reis i després dels ducs de Bretanya, fins a la unió d'aquest país amb França (1532). Obtingué una universitat el 1460.
Vegeu: Comtat de Nantes
Gràcies a la situació es convertí en una plaça fortificada i des del s XV començà a desenvolupar-se la seva importància comercial. Al s XVI el seu comerç s'estengué a la Península Ibèrica, a Anglaterra i a la Bàltica.
L'apogeu del port, que fou el més important de l'estat francès del 1700 al 1730, anà lligat amb l'explotació d'Amèrica. A mitjan s XVIII Nantes fou la ciutat dels negrers i proveïa un terç del tràfic francès. Aquest comerç condicionava altres activitats: fabricació de teixits i aiguardents i elaboració dels productes (fruits, sucre, cotó, oli i tint) que el règim d'exclusivitat reservava a la metròpoli. Aquests eren venuts a l'estat francès o reexportats. Aquesta prosperitat menà a l'ennobliment de les famílies de comerciants i a l'embelliment de la ciutat.
Històricament des del s IX (any 851) ha format part de la Bretanya, però la divisió regional francesa del 1955 l'ha integrat en la de País del Loira. Des de finals dels anys vuitanta hi ha un important moviment polític que reclama la unió del departament del Loira Atlàntic a la Bretanya.
Demografia
L'any 2003, la seva àrea metropolitana tenia 715.358 habitants.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:800 height:350 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:50 DateFormat = x.y Period =from:0 till:300000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:60000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:20000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData=
bar:1793 text:1793 bar:1800 bar:1806 bar:1821 bar:1831 text:1831 bar:1836 bar:1841 bar:1846 bar:1851 bar:1856 text:1856 bar:1861 bar:1866 bar:1872 bar:1876 bar:1881 text:1881 bar:1886 bar:1891 bar:1896 bar:1901 bar:1906 text:1906 bar:1911 bar:1921 bar:1926 bar:1931 bar:1936 text:1936 bar:1946 bar:1954 bar:1962 bar:1968 bar:1975 text:1975 bar:1982 bar:1990 bar:1999 bar:2006 text:2006
PlotData=
color:barra width:10 align:left bar:1793 from:0 till: 80000 bar:1800 from:0 till: 77162 bar:1806 from:0 till: 77226 bar:1821 from:0 till: 68427 bar:1831 from:0 till: 77992 bar:1836 from:0 till: 0 bar:1841 from:0 till: 83389 bar:1846 from:0 till: 94310 bar:1851 from:0 till: 96362 bar:1856 from:0 till:108530 bar:1861 from:0 till:113625 bar:1866 from:0 till:111956 bar:1872 from:0 till:118517 bar:1876 from:0 till:122247 bar:1881 from:0 till:124319 bar:1886 from:0 till:127482 bar:1891 from:0 till:122750 bar:1896 from:0 till:123902 bar:1901 from:0 till:132990 bar:1906 from:0 till:133247 bar:1911 from:0 till:170535 bar:1921 from:0 till:183704 bar:1926 from:0 till:184509 bar:1931 from:0 till:187343 bar:1936 from:0 till:195185 bar:1946 from:0 till:200265 bar:1954 from:0 till:222790 bar:1962 from:0 till:240048 bar:1968 from:0 till:260244 bar:1975 from:0 till:256693 bar:1982 from:0 till:240539 bar:1990 from:0 till:244995 bar:1999 from:0 till:270251 bar:2006 from:0 till:282853
TextData=
fontsize:S pos:(30,20) text:Font Cassini i INSEE
</timeline>
Administració
| Període | Nom | Partit | Qualitat |
|---|---|---|---|
| 1585 | Jacques de Marquès | ||
| 1597-1598 | Jean Fourché (v 1556) | ||
| 1598-1599 | Jean Fourché (v 1556) | ||
| 1611- | Jean Blanchard | ||
| 1612- | Jean Blanchard | ||
| 1648- | Mathurin Boux (1594-1670) | ||
| 1649- | Mathurin Boux (1594-1670) | ||
| 1652- | Claude Bidé (1612-) | ||
| 1653- | Claude Bidé (1612-) | ||
| 1684-1685 | Claude Bidé, sieur de La Bottinière (1651-) | ||
| 1878 | Julien Charles Marie Claudius Lechat | ||
| 1881 | Mathurin Brissonneau (provisional) | ||
| 1881 | Georges Évariste Eugène Colombel | ||
| 1885 | Édouard Normand | ||
| 1888 | Ernest François James Guibourd de Luzinais | ||
| 1892 | Alfred Joseph Riom | ||
| 1896 | Hippolyte Étienne Étiennez | ||
| 1899 | Paul-Émile Sarradin | ||
| 1908 | N... Canal (provisional) | ||
| 1908 | Gabriel Guist'hau | ||
| 1910 | Paul Bellamy | ||
| 1928 | Gaston Veil | ||
| 1928 | Adolphe Moitié | ||
| 1929 | Léopold Cassegrain | ||
| 1935 | Auguste Pageot | ||
| 1940 | Edmond Prieur | ||
| 1941 | Gaëtan Rondeau | ||
| 1942 | Henry Orrion | ||
| 1944 | Clovis Constant | ||
| 1945 | Jean Philippot | ||
| 1947 | Henry Orrion | ||
| 1965 | André Morice | (CR) | Senador |
| 1977 | Alain Chénard | (PS) | |
| 1983 | Michel Chauty | (RPR) | Senador |
| 1989 | Jean-Marc Ayrault | (PS) | Diputat i Primer Ministre |
| 2012 | Patrick Rimbert | (PS) |
Personatges il·lustres
- Aristide Briand, polític francès
- Jules Verne, escriptor
- Jean Metzinger, pintor
- Morvan Lebesque, nacionalista bretó.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
- Tri Yann, grup musical bretó
- Paul Puget, compositor musical
- Alphonse Séché (1876 - 1964), periodista, escriptor i director de teatre francès.
Galeria d'imatges
-
Liceu Clemenceau
-
Tramvia de Nantes
-
Castell dels Ducs de Bretanya
-
Catedral de St Pierre
-
La font de la place Royale
-
El carrer Cambronne amb l'estàtua del general renovada el 2008.
-
Place du Bouffay, al cor del quartier Bouffay
-
Casa dels Compagnons du Devoir i el seu campanar
Educació
Referències
- ↑ Històricament ha estat la capital de la Bretanya.
- ↑ (francès) Ofis ar Brezhoneg: Enseignement bilingue
| Precedit per: Vitòria |
Premi Capital Verda Europea Premi Capital Verda Europea 2013 |
Succeït per: Copenhaguen |