Narcís Pla i Deniel
Narcís Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 1934) fou un advocat i polític català, germà del sacerdot Enric Pla i Deniel. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, hi va contactar amb Enric Prat de la Riba, amb qui fundà la Revista Jurídica de Catalunya, on hi va publicar els seus estudis sobre dret civil català. També va presidir l'Acció Social Popular, fundada el 1907 a Barcelona pel jesuïta Gabriel Palau, des d'pn defensà les unions professionals per oficis i es mostrà contrari als sindicats.
Actiu en política, el 1903 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona com a catòlic independent. Posteriorment milità a la Federació Monàrquica Autonomista, amb la que fou escollit diputat a Corts Espanyoles per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923, on hi pronuncià el discurs Espanya i el regionalisme català.[1] Des del 1921 s'atorga un premi amb el seu nom als Jocs Florals de Girona.
Obres
- La ley del progreso (1895)
- Por los sindicatos obreros (1911)
- Sindicats i Unions professionals (1912)