Narcís Vinyoles
Narcís Vinyoles (València, segle XV - València, segle XVI) escriptor.
Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics (1474, 1486, 1488 i 1511) amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).
Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d'elemental casuística sentimental, però d'una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià.
És també autor de poesies en llengua toscana. A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).
Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francesc de Castellví i de Vic (alies Francí de Castellví) i Bernat Fenollar.
Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d'una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497), de Bernat Fenollar, Joan Moreno i altres.
Referències
- Tom núm. 20, pàg. 15730 de La Gran Enciclopèdia en Català. Edicions 62