Narcisa Freixas i Cruells
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| P551 | Sabadell i la Garriga | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q1292119 | Cançons infantils | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Q386724 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1] va ser una compositora catalana, fonamentalment de cançons infantils, i pedagoga musical.
Biografia
Filla de Pere Freixas Sabater, escriptor.[2] Estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[3] Posteriorment es dedicà a la música, i el 1908 fundà l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars;[4] aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[5] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit que tingué, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas). Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'estar prenent les aigües termals un estiu, va decidir a construir-se una casa que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall en 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, féu venir molta gent important, sobretot poetes i músics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados... Precisament aquest últim venia amb tota la seva família i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas.
Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diverses autors, com Jaume Sabartés i altres -esmentats més avall-, compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir.
A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, i que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill, el metge Josep Maria Petit i Freixas fundà l'Hogar Infantil Narcisa Freixas que va durar fins l'any 1958, quan va morir; del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas.[6]
Obres
- Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
- Festa completa, música per a l'obra de teatre
- Non, non (1879), per a piano
- Rodamón (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)
Cançons
- A la vora del camí
- Així fan, fan...
- L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
- L'ametller, lletra de Joan Maragall
- Ay, l'esperansa
- La barca, lletra d'Apel·les Mestres
- Els bons companys
- Buquica, el gran lladre
- Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
- Cançons catalanes (1900), recull de cançons
- Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana
- Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
- Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
- Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
- La festa majó, lletra de Josep Martí i Folguera
- Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
- Mareta meva, tinc por
- El meu branquilló
- Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
- L'ombra de Nazareth
- Lo pelegrinet
- El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- Tra la la, cançó
- Vot d'infants (1912), cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià
Sardanes
- A Sant Medir. Té versió cantada.
- Dolça Catalunya
- Festa de Roses (1897), primera sardana
- Flors de la terra
Bibliografia
Obres de Narcisa Freixas
- Narcisa Freixas Cançons d'infants. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
- Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (Hi ha una 12a. edició)
- Narcisa Freixas Cançons s.l: s.n., s.a.
- Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916, 2a. edició
- Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: 1900?, 2a. edició
- Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (N'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
- Narcisa Freixas Cançons populars catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900?
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, breves recreacions para niños Barcelona: Muntañola, 1918? (2a. edició Barcelona: Henrich & Cia., 1920?)
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, petites recreacions per infants Barcelona: Muntañola, 1918? (Barcelona: Henrich i Companyia, 1920?. 6a. edició)
- José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos
Obres sobre Narcisa Freixas
- AA.VV. Manuel Ribot i Serra. Narcisa Freixas i Cruells. Commemoració centenària de dos sabadellencs il·lustres. Sabadell: 1962. Fundació Bosch i Cardellach.
- Ricard Simó Bach. Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga i compositora. Sabadell: 1980. Revista Quadern, número 16, pàgina 134.
- Carme Rubio i Larramona. Narcisa Freixas, compositora i pedagoga. Barcelona: 2001. Serra d'Or, número 494.
- Marta Garcia Molsosa. Narcisa Freixas a La Garriga. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgina 3-4.
- Ricard Ustrell. Semblança de Maria Magda Petit, néta de Narcisa Freixas. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgines 6-9.
- Lluís Subirana. Evocació de Narcisa Freixas. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 172, pàgines 33-34.
- Redacció. Narcisa Freixas, dona de la renaixença. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgines 39-40.
Discografia
CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[7]
Referències
- ↑ Diccionari biogràfic de dones
- ↑ Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 - Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor de El escritor pràctico, o sea, Manual completo d'ortografia i ortologia a l'alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionarió francés-español y español-francés (1864)
- ↑ Rius Vernet,Núria La dona: "subjecte" i "objecte" de l'obra d'art
- ↑ Publicà una revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular, de la que se'n conserva un exemplar del 1914 a la Biblioteca de Catalunya
- ↑ El 1915 se'n ressenya un concert amb direcció de Narcisa Freixas a l' Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. També se'n troba alguna altra referència com a cor de Cultura Musical Popular Femenina
- ↑ [1]
- ↑ Caràtula del disc "Compositores catalanes" amb cançons seves