Nauru

Plantilla:Br separated entries
Bandera
Lema nacional: Primer la voluntat de Déu
Himne: Nauru Bwiema
Localització deNauru
Capital		Cap {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:0|Plantilla:Puntdecimal|S|166|Plantilla:Puntdecimal|E|type:country(21.30)_region:NR|primary|name=}}
Major ciutat		Yaren
Idiomes oficials		Nauruà i anglès
Gentilici		Nauruà, nauruana
Govern		República parlamentària
	President	Baron Divavesi Waqa
Independència d'Austràlia
		el 31 de gener de 1968
Superfície
-	Total	21,30 km2
-	Aigua (%)	negligible
Població
-	Est. Plantilla:Població WFB	Plantilla:Població WFB  ([[Llista d'estats per població|Plantilla:Ordinal]])
-	Cens —	—
-	Densitat	612,6 /km2 (-)
Moneda		Dòlar australià (AUD)
Fus horari		(UTC+12)
-	Estiu (DST)	(UTC+12)
Domini internet		.nr
Codi telefònic		674

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix. Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

Història

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle XIX. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

Política i economia

Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en que quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un periode d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada severament el propi territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat que l'habita.

Geografia

Mapa de Nauru

Vegeu també

• Our Airline
• Zona degradada

Bibliografia

• Carl N. McDaniel & John M. Gowdy , Paradise for Sale (Univ. of California Press; 2000)

Enllaços externs

• Nauru Phosphate Corporation - Memorandum i informacions
• Fotos de les mines de fosfat i els seus efectes