Neoconfucianisme
El neoconfucianisme o daoxuejia (en xinès tradicional 道學, en pinyin dàoxué, "escola de l'estudi del Dao") designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279).
El neoconfucianisme era essencialment una resposta dels confucianistes al domini dels daoistes i dels budistes. Els neoconfucianistes com Zhu Xi reconeixien que el sistema confucianista no incloïa un veritable sistema metafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista però un sistema global acaba emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'home amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.
A part de la Xina, on va dominar fins a inicis del segle XX, quest corrent va influir de manera molt important tot el pensament de l'Àsia Oriental, especialment a Corea, al Japó i al Vietnam.
Escoles neoconfucianes
Corrents fundacionals
Tot i que el neoconfucianisme s'inicii realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen a vegades com a precursors dues personalitats de la dinastia Tang, Han Yu (768-824) i Li Ao (772-841).
Branques principals (s XII)
Escoles tardanes
- Yangmingxue (vers 1500)
- Hanxue (vers 1700)
- Xin Lixue (1895)
Principals pensadors
Xinesos
|
Japonesos
|
Coreans
|
Vietnamites
|
Bibliografia
- Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. París, Éditions du Cerf, 2005.
- Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.
Enllaços externs
- Escritos de la escuela ortodoxa (castellà) (xinès)